Què veure a València: llocs que visitar

El major aquari d'Europa: més de 45.000 animals de 500 espècies en ambients que recreen els mars del planeta, amb túnel submarí i dofins.

Museu interactiu on està prohibit no tocar: tres plantes de ciència per experimentar amb l'electricitat, l'ADN o l'espai.

El gran ull de Calatrava amaga el major cinema IMAX i planetari d'Espanya, amb una cúpula de 900 m² que et submergeix en el cosmos i la…

La catedral gòtica de València, alçada des de 1262 sobre l'antiga mesquita major, combina estils romànic, gòtic, renaixentista i barroc.

Llotja gòtica i Patrimoni de la Humanitat, amb la seua Sala de Contractació de columnes salomòniques que pareixen palmeres de pedra.

Un dels majors mercats de producte fresc d'Europa i una catedral del modernisme: ferro, vidre i ceràmica davall de grans cúpules, amb més…

La porta monumental de la València medieval: dos torres gòtiques del segle XIV que donaven la benvinguda a reis i ambaixadors.

L'altra gran porta de la muralla medieval, germana de la de Serranos.

Un zoològic de nova generació sense reixes a la vista, on la sabana africana es recrea amb fossats i barreres naturals i els animals…

Un antic mercat modernista de ferro i ceràmica, lluminós, hui convertit en un espai de cafés, orxateries i terrasses.

En un carreró del Carme, esta església gòtica té tota la volta coberta de frescos barrocs, la qual cosa li ha valgut el sobrenom de Capella…

Aquesta basílica barroca del segle XVII té la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats, patrona de València i cor espiritual de la ciutat.

Col·lecció de ceràmica de fama mundial al Palau del Marqués de Dos Aigües, la portada d'alabastre rococó del qual protagonitza bona part de…

La segona pinacoteca més important d'Espanya té obres de Velázquez, Goya, Sorolla i el major conjunt de primitius valencians.

Davant de la Llotja i el Mercat Central, esta església d'origen gòtic reconvertida en temple barroc ha reobert després d'una llarga…

El centre d'art contemporani més comentat de València, obert el 2023 al restaurat Palau de Valeriola, del segle XVII.

El major recinte cobert d'Espanya, inaugurat en 2025 al costat de la Ciutat de les Arts.

Jardí botànic del segle XVI amb més de 4.500 espècies, hivernacles i racons verds en plena ciutat.

Un parc infantil gegant i gratuït a l'antic llit del Túria: una figura de Gulliver de 70 metres gitada que els xiquets recorren per…

Un jardí neoclàssic del segle XIX amb tanques geomètriques, estàtues de marbre, lleons de pedra i fonts que pareix eixit d'una vil·la…

Una plaça circular quasi perfecta, ficada entre carrerons del centre, amb parades de merceria, randes i souvenirs tradicionals al voltant…

El primer museu públic d'art modern d'Espanya. La seua col·lecció gira entorn de l'escultor Julio González i de l'avantguarda del segle XX,…

Un convent gòtic del segle XIII reconvertit en el centre d'art contemporani de València, amb instal·lacions, performances i exposicions que…

Un museu d'idees dedicat a la Il·lustració i al pensament modern, amb una exposició permanent immersiva i mostres temporals de disseny i…

El museu reuneix fons d'arqueologia ibèrica de referència a Europa, amb peces del Tossal de Sant Miquel i mosaics romans.

El passeig arbrat més històric de la ciutat, obert el 1677 a la riba nord del llit vell.

L'àtic de l'Hotel Barceló València, al districte de la Ciutat de les Arts i les Ciències: coctaleria amb vistes sobre els edificis de…

La terrassa a dalt de l'històric edifici de l'Ateneu Mercantil, amb vistes directes sobre la plaça de l'Ajuntament i les teulades del…

L'única azotea del centre històric oberta a qui s'atrevix a entrar: puges 50 metres en ascensor dins de l'edifici de l'Ateneu i aterres en…

Antic poble de pescadors amb carrers de cases baixes cobertes de taulells i trencadís de colors, art urbà i tavernes de tota la vida.

El barri amb més aire de poble de València: plaça sempre animada, horts urbans, art al carrer, mercadet dels dijous i bars alternatius…

Celler de 1836 amb bótes de fusta centenàries on es fa tapeig quasi com fa un segle; el 2023 el van nomenar Millor Bar de Vins d'Espanya.

Des de 1921 aquest celler del Cabanyal és un dels temples de l'esmorzaret valencià, premiat amb el Cacau d'Or pels seus entrepans…

Fàbrica Art Déco dels anys 30 reconvertida en el primer centre permanent de la ciutat dedicat a l'art digital i immersiu.

Un café-bar d'estètica barroca recarregada, amb flors, canelobres i vellut, que recorda un saló parisenc d'un altre segle.

Una caseta en miniatura encastada en un mur, construïda per als gats del barri.

Davant del mar, esta nau de finals del XIX guardava els bous que arrossegaven les barques de la pesca del bou fins a l'arena, un ofici que…

Aquesta taverna familiar de 1957, amagada darrere del carrer Benlliure, és coneguda entre els valencians com el temple de l'anxova: les…

La casa-taller de la família de pintors Benlliure, amb el seu jardí modernista i un estudi ple de llum que sembla aturat en el temps.

Davall de la làmina d'aigua de la plaça s'amaga un museu subterrani amb restes de la Valentia romana, visigoda i àrab.

A dues cantonades del brogit, el pati porticat de La Nau —la seu històrica de la Universitat de València des del segle XV— és un dels…

A pocs metres de la Catedral, quasi ningú baixa a aquesta menuda capella funerària visigoda del segle VI, descoberta en una excavació de…

Quasi tothom creua a tota pressa cap a la platja sense reparar en este elegant edifici neoclàssic de 1914, l'antiga estació marítima des…

La terrassa-restaurant a dalt de l'Only YOU Hotel Valencia, al costat de la plaça de l'Ajuntament: vistes elevades sobre el nucli antic en…

Sala d'exposicions que porta a València grans noms de l'art, de Sorolla a Picasso, en mostres temporals cuidades.

Una de les sis parròquies fundacionals de Jaume I; segons la tradició, ací fou batejat Sant Vicent Ferrer.

El seu inconfusible campanar barroc hexagonal és un dels perfils reconeixibles del centre històric valencià.

Just al costat del Jardí Botànic, quasi tothom passa de llarg sense saber que darrere dels murs de xiprer hi ha un jardí dedicat al mite…

Un racó verd al voltant d'una antiga alqueria modernista, amb arbres centenaris i quasi sense turistes.

És un jardí tranquil alçat entre les restes de l'antic Hospital General, on el 1409 va nàixer el primer manicomi modern del món.

El jardí públic històric més gran i antic de la ciutat, amb origen en l'antic palau reial medieval.

Àtic amb entrada lliure en ple Eixample, damunt de l'hotel NH Collection València Colón: una alternativa sense cost a les terrasses de…

El passeig-jardí elevat de Calatrava a la Ciutat de les Arts i les Ciències: arcs de quasi 18 metres i vistes cap a la resta del complex i…

Una antiga fàbrica de gel del port reconvertida en espai cultural canalla, amb bar, mercadets, exposicions i concerts en directe quasi cada…

El jardí romàntic més antic del centre, traçat a començament del segle XIX i conegut pels seus enormes ficus monumentals d'arrels aèries,…

Monestir jerònim renaixentista manat construir pel duc de Calàbria al segle XVI, de vegades anomenat "L'Escorial valencià".

La casa on es guarden les 'roques', els carros monumentals de la processó del Corpus de València que desfilen des de 1434, juntament amb…

La major col·lecció de soldadets de plom del món, amb més d'un milió de peces que recreen batalles senceres, dins d'un palau gòtic.

És un dels museus taurins més antics del món, gestionat per la Diputació vora la històrica plaça de bous de l'Eixample.

Un viatge pels més de 2.000 anys de la ciutat, des de la Valentia romana fins hui, amb maquetes i una 'màquina del temps' audiovisual que…

Palau senyorial vora la Catedral que reuneix el patrimoni artístic municipal: pintura, ceràmica, arqueologia i arts decoratives en sales…

El gremi seder de València obri al públic la seua seu del segle XV, amb un terra de taulells de 1757 que es conserva intacte, per a contar…

El museu reuneix els ninots indultats, les úniques figures que cada any se lliuren del foc de les Falles per votació popular.

El museu que conta com es vivia a la València d'abans: l'horta, la ciutat, la festa i la memòria popular, amb una museografia premiada i…

Parc urbà contemporani inaugurat el 2019 sobre antics terrenys ferroviaris, vora el barri de Russafa.

Jardí molt cuidat al barri de Benicalap, amb estanys, fonts d'aire àrab i una cascada, a més de zones de joc, esport i molta ombra.

Un pulmó verd de 14 hectàrees entre Sant Marcel·lí i el cementeri: jardí mediterrani, palmerar, làmina d'aigua i una olivera de més de 400…

Enorme parc naturalista de més de 330.000 m² a l'extrem oest del Jardí del Túria, pensat per recrear l'antic bosc de ribera.

Parc de barri de 80.000 m² amb diverses alqueries històriques (una té una biblioteca), canals, fonts i una xicoteta llacuna que recrea…

Es va alçar sobre un antic quarter de l'Exèrcit de l'Aire i va obrir el 1995; hui és un dels jardins preferits dels valencians.

És l'església més antiga de València, fundada cap a 1238 després de la conquesta pels Cavallers Hospitalers de Sant Joan.

Sota una casa qualsevol del Carme s'amaga un refugi antiaeri de 1937 per a 400 persones, amb els gruixuts pilars de formigó i el rètol…

A dos passes del Mercat Central i la Llotja, esta barreteria oberta en 1820 porta sis generacions de la família Albero venent i fabricant…

L'àtic del centre comercial Saler, al costat de la Ciutat de les Arts i les Ciències: vistes de 360° sobre el complex i el mar des d'un…

El campanar gòtic de la Catedral de València: 207 escalons de pedra per una escala de caragol fins a 50 metres d'altura, amb la millor…

Un edifici dels anys 70 amb balcons corbats d'aire oriental que pareix un caprici arquitectònic fora de lloc, i per això enganxa.

La torre barroca de Santa Caterina assoma sobre la plaça del mateix nom, en ple centre històric: un mirador menys conegut que les Torres de…

Abric rocós a la Muntanya de Cullera (Muntanya de l'Or) que conserva pintures rupestres d'art esquemàtic, descobertes en 1995, amb figures…

Abric rocós sobre el marge dret del Río Grande que conserva art rupestre llevantí i esquemàtic, inclòs en el Patrimoni de la Humanitat per…

Quasi tothom es queda a les basses dels Charcos de Quesa sense saber que, riu amunt pel canó del riu Gran, s'amaga un abric amb mig…

En plena Serra Calderona, un esvelt aqüeducte gòtic de 1412 creua el barranc per a portar l'aigua de la Font de la Mina fins a la cartoixa…

Aqüeducte de pedra del segle XVII, d'arcs apuntats, sobre el barranc fora de la vila. Vista exterior.

Aqüeducte romà del segle I tallat en el congost, amb arcs en peus en la Ruta del Agua. Senderisme.

Magatzem taronger de 1903 de José Ríos Chinesta, de tipo basilical, junt a l'estació. Conta la història del comerç de la taronja.

Casa-forta dels ducs de Gandia vora la marjal, alçada al voltant d'una torre medieval del segle XIV enmig de l'horta.

A principis del segle XX es va alçar vora la platja, sobre els antics arenals dels 'Borrons', un quarter de carabiners per a vigilar i…

Antiga cisterna del segle XIV que abastia d'aigua el nucli històric, alimentada per la séquia de Benàger-Faitanar i en ús fins a 1960.

Fundat pels franciscans a partir de 1576 i alçat entre 1617 i 1639, este gran conjunt d'uns 3.600 m² combina els estils renaixentista i…

Aquest antic convent de clarisses, fundat al segle XVI sota l'impuls de la família Borja, conserva una església d'aire sobri i un claustre…

El parc aquàtic del complex Terra Natura: més de 40.000 m² repartits en grans àrees temàtiques amb aire selvàtic.

Va obrir en 1985 com el primer parc aquàtic d'Espanya i té 150.000 m² de tobogans i piscines al costat de la Serra Gelada, amb la mar…

Aqüeducte gòtic dels segles XIII-XIV que portava l'aigua de les fonts fins a la vila.

Aqüeducte d'origen àrab sobre el barranc del Salt de l'Aigua, bé d'interés cultural. Passeig curt.

Al costat de la cartoixa de Porta Coeli s'alça un esvelt aqüeducte gòtic de dotze arcs apuntats, alçat en 1412 per a portar l'aigua de la…

El parc aquàtic més pròxim a València està a Cullera, amb tobogans, piscina d'onades i zona infantil.

Un dels grans parcs aquàtics del litoral alacantí, amb més de quinze atraccions per a tots els públics.

Arc romà del segle II sobre la Via Augusta, en el Pla de l'Arc. Monument nacional des de 1931.

A la falda del Montdúver, a les afores de Xeraco, esta àrea recreativa vora la Font de l'Ull és la porta d'entrada a les muntanyes del…

Societat cultural obrera fundada en 1869, amb façana orientalista de 1929 de Juan Guardiola i interiors pintats.

Este auditori municipal ocupa un antic molí fariner del segle XIX que aprofitava l'aigua de la séquia per a moldre.

Casa consistorial mudèjar del segle XV. Referent civil del casc.

El mirador més fotografiat de Benidorm, a la Punta Canfali, sobre la roca que separa les platges de Llevant i Ponent.

Balneari en actiu sobre les fonts dels Hervideros.

Jaciment romà vora la mar, a la Punta de la Fontana, on el més espectacular és un gran viver de peixos excavat en la roca amb piletes i…

Viver romà de peix excavat en la roca de la costa, lligat a una vil·la amb mosaics pròxima. Es veu millor amb marea baixa i mar en calma.

La barraca més antiga que es conserva de tota la Comunitat Valenciana, una joia del segle XVIII amb el mateix nivell de protecció…

Barranc de 4 km a Planes entre matoll aromàtic i parets de calcària fins a tolls naturals que l'ajuntament assenyala per al bany d'estiu.

Gola calcària al sud de Tírig amb abrics d'art rupestre llevantí, Patrimoni Mundial des de 1998.

Barranc llarg en el PR-CV 168 entre Benimassot, Tollos i Castell de Castells, amb bancals i bosc de ribera.

Gola junt a Alcoi, en la Serra de Mariola, amb senda pel llit entre parets altes i voltors. Hi ha un bucle clàssic.

Barranc de roures centenaris a Ares del Maestrat, amb el Roure Gros i la Font dels Horts.

Gola calcària vora Montanejos amb parets d'escalada, pineda i el bucle senyalitzat de la Senda de la Bojera.

Barranc costerut sobre Millares amb senda, variant de ràpel, abrics amb art rupestre i desviament al castell.

El nucli antic d'Ontinyent, declarat conjunt històric-artístic en 1974, és un laberint de carrerons d'origen àrab enfilat dalt d'un tossal.

El barri més antic de Cullera: un laberint de carrerons costeruts i cases emblanquinades que puja per la falda del castell.

Un laberint de carrerons empedrats, cases emblanquinades i arcs que s'enfilen per la roca, amb un traçat d'origen àrab declarat Conjunt…

El barri antic d'Alacant, un laberint de carrerons costeruts amb cases encalades, testos de flors i racons de color als peus del castell.

Tres barris històrics: l'àrab Benacacira, el jueu Azoque i el morisc Arrabal, amb el convent de San Francisco.

És del gòtic llevantí dels segles XIII al XV, amb dues portades tallades: la dels Apòstols i la de les Verges.

Basílica del segle XVIII entre pins, seu de la patrona de la ciutat. Punt de romeria i devoció local.

Basílica barroca alçada entre 1602 i 1737, amb cúpula sobre tambor i un retaule del segle XVII únic en la diòcesi.

Guarda les restes i la cel·la de San Pascual, amb un conjunt de 84 campanes. Basílica de patronatge reial.

L'església més antiga d'Alacant, alçada entre els segles XIV i XVI sobre una antiga mesquita.

Basílica barroca dels segles XVII i XVIII, escenari del Misteri d'Elx, amb cúpula de teula blava sobre el centre.

Parròquia renaixentista alçada entre 1550 i 1582 per Domingo Gamieta.

Cresta calcària de 1.104 m entre la Vall d'Albaida i El Comtat, amb PR-V 213 des de Beniatjar i paisatge protegit càrstic.

Poble medieval de muntanya amb un casc antic de carrerons empedrats i costeruts que s'enfilen per la roca.

Xarxa de cellers medievals baix el casc antic, en visita guiada des de l'oficina de turisme. El subsol del vi.

Massís calcari de 1209 m sobre Busot, amb cim de vèrtex i vistes a la mar.

Xicoteta cala en ferradura, quasi una piscina natural, que deu el seu nom al color blanquinós de les roques dels seus penya-segats.

Xicoteta cala de roca i arena al Cap de l'Horta, a pocs minuts del centre però d'aire salvatge.

Cala d'arena i roca situada al nord del municipi, a la zona del Racó de l'Oix, als peus de la Serra Gelada.

Cala de còdols blancs i aigües turquesa entre penya-segats i pinedes, triada millor platja de la Comunitat Valenciana per National…

L'única cala de roca de veritat de tota la província de València, una caleta d'arena fina encaixada entre penya-segats al peu del far de…

Cala de còdols i aigües transparents que recorda una illa grega, presidida per les velles cases de pescadors de façanes blanques i la…

Xicoteta cala d'arena i roques d'uns 60 metres, amagada a l'extrem nord de Benidorm, vora el Racó de l'Oix i als peus de la Serra Gelada.

Cala arrecerada d'uns 200 metres al sud de Torrevieja, envoltada de dunes amb vegetació i un xicotet palmerar, d'aigües netes i…

Una cala verge de còdols i roques amagada a la cara nord del Cap Prim, a la qual només s'arriba caminant, i per això quasi sempre la tens…

Via crucis empedrat que arranca darrere del Mercat Municipal, a l'antic Barri del Pou, i puja fins al castell i el santuari de la Mare de…

Amb 72 metres d'altura corona l'església arxiprestal de Santa María i és el campanar més alt de la Comunitat Valenciana, el segon…

Campanar de 1737, resta del convent dominic fundat en 1360. Referència del perfil del poble.

Vall encaixada del Magro, paratge municipal des de 2007, amb bosc de ribera, cabra salvatge, berenador i senda fàcil de 9 km.

Fonda profunda del Xúquer entre Cofrentes i Cortes, recorreguda per un creuer fluvial de 14 km i seguida per la senda PR-CV 382.

Tram de fons del Xúquer a Jalance amb mirador propi i senda vora els tallats, en l'interior de la vall.

Aquesta joia barroca (1725-1749) annexa a l'església de Sant Roc té una singular planta de creu grega i acull la venerada imatge del…

Fundat per Jaume I, l'Hospital Major té una façana que fon el gòtic final amb el primer renaixement, reflex de les seues diferents fases…

Petita capella de la zona de platja que dóna servei religiós a residents i estiuejants, amb sagristia pròpia i misses durant la temporada.

Dins la fortalesa templera del segle XIII, una de les només tres seus papals de la història, es conserva la seua capella gòtica a l'ala…

Bosc protegit de carrasques de 2298 hectàrees entre Alcoi i Ibi, amb santuari, centre de visitants i zona d'acampada.

Cartoixa del segle XVI declarada Bé d'Interés Cultural: església barroca de cúpula blava, claustres i cel·les que conserven el silenci…

Cartoixa fundada en 1272 al vall de Lullén, amb quatre claustres i on encara hui hi viuen monjos cartoixans.

Edifici senyorial inaugurat en 1925 enfront de l'Explanada, obra de l'arquitecte alacantí Juan Vidal Ramos per encàrrec de l'industrial…

Ajuntament en edifici històric, davant de la plaça del casc. Arquitectura civil entre esglésies i palaus.

Palau goticorenaixentista alçat entre 1547 i 1603, monument nacional des de 1930. Guarda l'arxiu municipal amb l'Aureum Opus de 1380.

Edifici neoclàssic de 1793, alçat amb fons públics en temps de Carles IV com una de les primeres escoles públiques de la zona.

Ajuntament renaixentista de 1588 amb llotja de tractants, rellotge de sol, l'atlant Gonari i una inscripció romana.

Una de les façanes més curioses del nucli antic, completament revestida de petxines marines.

Casa modernista de 1909 de Buenaventura Ferrando amb influència centreeuropea, també dita Casa Meseguer.

Casa senyorial del segle XVII en plena plaça de la Constitució, al nucli antic d'Alboraia.

Casa eclèctica del segle XIX, bé d'interés cultural, seu del museu de la nina amb jardins al voltant.

Casa museu del bioquímic Alberto Sols, nascut a Sax, i seu del festival local de curtmetratges.

Casa adquirida en 1740 pel Gremi de Teixidors de Seda com a seu seua, en un carreró sense eixida d'origen musulmà dins del Barri de la…

Residència nobiliària conservada amb estances d'època i estris domèstics, als carrers històrics junt a l'església.

A la plaça d'Alexandre VI es conserva la casa natal de Roderic de Borja, nascut cap a 1431 i futur papa Alexandre VI, el segon pontífex…

Casa senyorial alçada al segle XVII per la família Orduña, un llinatge d'origen basc al servei dels senyors de Guadalest, després del…

Antiga casa d'esbarjo de la família noble Berenguer, vinculada al llinatge que va donar nom al municipi.

Palauet modernista de 1900 a 1904, obra de Pedro Cerdán, amb interiors d'època oberts com a museu.

El casc antic d'Oliva quasi no ix a les guies, però té costeres empedrades, cases senyorials i un antic barri morisc llaurat sobre la roca.

Descens aquàtic del Túria junt al Domeño vell, entre Calles i Losa del Obispo.

Una de les tres cascades d'Anna i un dels punts més impactants del recorregut, amb una caiguda d'aigua que sorprén qui hi passa.

Cascada del riu Carbo sobre tolles clares, al final d'una senda fluvial de 11,6 km pel GR-7 des de la Masía Roncales. Aigua freda tot l'any.

Última cascada de la ruta de les Tres Cascades d'Anna, a 1 km de l'inici, amb aigua del Gorgo de la Escalera.

Barri de carrers estrets i costeruts que ha crescut al voltant del Castell des de l'edat mitjana.

Carrers en costa davall el castell, amb la plaça de l'església. Miradors al port i a les platges.

Un laberint de carrers estrets i cases senyorials de pedra tosca daurada que conserva el traçat medieval de l'antic recinte emmurallat.

Trama medieval de carrers de pedra davall el castell, en el vessant. Culla entrà en l'associació de Pueblos Bonitos en 2020.

Refugi de pedra en sec del segle XVII lligat al franciscà Pere Esteve, figura devota local, a les faldes del Montgó.

Fortalesa d'origen islàmic dalt d'un tossal al nord de Gandia, considerada l'origen de la ciutat i la principal del sistema defensiu de la…

Fortí costaner de 1739 amb planta en ferradura que vigila des de dalt la cala de la Granadella, declarat Bé d'Interés Cultural en 1996.

La gran fortalesa que corona el penyal de Morella, enfilada sobre la roca, amb vistes que abasten tota la comarca dels Ports.

Fortalesa alçada pels templers entre 1294 i 1307 damunt d'un penyal que s'endinsa en la mar.

Castell del poble amb dos museus: el MuPla visigot i el MuCa de ceràmica. Plaça de la Cisterna.

Fortalesa construïda sobre el monte Tossal durant la Guerra de la Independència (projectada en 1809 i acabada cap a 1813) per a reforçar la…

Fortalesa renaixentista del segle XVI que el comte d'Oliva va alçar damunt d'un tossal calcari al centre de la vila, amb dos torreons…

El Castell de Xàtiva no és una fortalesa, sinó dos: el Castell Menor, d'origen iberoromà, i el Castell Major, medieval, dalt de la muntanya…

Fortalesa musulmana de muntanya sobre Olocau, en la Calderona. Ruïnes en la cresta; s'hi puja a peu.

Restes del castell en el tossal del primer poblament, amb l'ermita de la Magdalena. Vistes a la Plana i a la mar.

Ciutat-fortalesa ibèrica sobre la mola de Meca, amb camins de roderes, aljubs i cases tallats en la roca.

Castell en ruïna sobre el turó que domina Ademuz i el Turia. Del seu recinte partia la muralla de la vila, capital del Rincón de Ademuz.

Fortalesa rural dels segles X al XIII que dóna nom a la comarca. En els tossals sobre l'Alcora.

Castell àrab del segle XII amb torre de l'homenatge de 17 metres.

Castell almohade del segle XII amb voltes de creueria de les més antigues del seu estil.

Fortalesa medieval que corona el casc antic de Bunyol, amb orígens entre els segles XI i XII i remodelada després de la conquesta cristiana…

Conjunt patrimonial sobre el tossal: fortalesa amb muralles i torres sobre el casc i vistes a la Foia de Castalla.

Castell sobre la roca del poble-fortalesa, amb la torre de la Torreta i el recinte sobre la vall de l'Ebrón.

Castell del segle XV sobre un esperó sobre el Júcar, amb torre de l'homenatge i pati emmurallat. S'hi arriba pel GR-7.

Fortalesa d'origen musulmà dalt d'un penyal rocós, sobre el poble i el meandre del riu Túria.

Castell militar gòtic dels segles XIII i XIV, amb torre quadrada de 13,5 metres de costat i vistes a les valls del Comtat.

Castell sobre la penya en la unió del Júcar i el Cabriel, amb torre de l'homenatge i pati d'armes.

Fortalesa musulmana del segle XI sobre restes romanes, promontori estratègic sobre la plana de la Ribera Baixa i la costa.

Fortalesa d'origen àrab dalt del mont de les Raboses, amb vistes a la ciutat, la desembocadura del Xúquer i la Mediterrània.

Fortalesa islàmica sobre el port amb el museu arqueològic dins, i muralles amb vistes sobre la vila, el port i el Montgó.

Castell medieval dels segles XII i XIII amb el palau renaixentista dels Coloma dins, restaurat des de 1983.

Castell d'època islàmica sobre el turó, patrimoni protegit. La talaia vella de la capital de la Canal.

Castell sobre el cordal rocós que domina Jérica, amb la Torreta i restes de muralla. Vistes al corredor del Palancia.

Antiga fortalesa d'origen musulmà del segle XI alçada sobre el penyó de l'Alcalà, vora la finca de la Casa Orduña, distinta del castell de…

Restes del castell rural de la Alquería, quasi desaparegut. En la vall del Millars, junt a Montanejos.

Castell àrab del segle XII amb voltes almohades de les més antigues conservades, sobre el tossal de la vila.

Castell almohade al tossal del santuari, amb murs i torres sobre la vall. Visita aparellada amb el santuari modernista.

Fortalesa almohade de finals del segle XII amb torres emmerletades, inclosa la Torre de Coloms. El castell sobre el poble.

Castell-convent seu de l'Orde de Montesa des de 1319, arruïnat en el terratrèmol de 1748. Monument nacional des de 1926.

Ruïnes del castell en els tossals de l'interior de Benicasim, amb vistes a la costa. Destí de passeig a peu des del poble.

Fort coster des de 1742 amb planta de peüngla de bou junt a la mar, que defenia el fondejador de Moraira.

Restes d'un castell cristià alçat sobre un alcàsser musulmà i, abans, sobre un poblat de l'Edat del Bronze, dalt d'un tossal que domina el…

Castell sobre el tossal que domina Onda, amb museu del castell. Vistes als pobles ceràmics de la Plana.

Castell de tàpia en la partida de Penella, amb torre de 4 per 12 metres. Fortalesa rural del terme de Cocentaina.

Castell medieval sobre la vila, obert a les visites des de fa dècades, amb vistes a la conurbació d'Elda i Petrer.

Enorme recinte fortificat d'origen ibèric i romà que s'estén al llarg d'una lloma sobre el casc antic, amb un teatre romà als seus peus.

Fortalesa d'origen musulmà del segle XI que corona el penyó en el punt més alt del poble, enfilat a uns 587 m d'altitud.

Fortalesa d'origen medieval al mont Benacantil, a 166 metres sobre el mar, amb vistes a la ciutat, el port i el Mediterrani.

Castell sobre un esperó rocós amb dos torres a la cresta, una de les tres fortaleses junt a Villena i Biar.

Castell d'origen musulmà (segles VIII-XI) sobre una lloma a més de 500 metres, amb la seua gran torre i muralla almenada encara dretes.

Castell islàmic d'Alcalà d'Alfàndec, monument declarat al tossal del Mas de les Tres Creus.

Menuda fortalesa àrab sobre una lloma allargada, sobre un poblat de l'Edat del Bronze i excavada en els anys 2000.

Fortalesa del segle X en un tossal de 400 metres junt a Espadà. Ruïna de cim amb vistes a la vall.

Castell dalt del poble de pedra rogenca, amb murs i torres. Vistes al pla del Pla de l'Arc.

Castell abandonat després de l'expulsió morisca, dempeus com a ruïnes necessitades d'intervenció, al qual s'arriba a peu.

Fortalesa amb murs de tàpia dels segles X i XI i castell templer del segle XIII.

Restes del castell medieval de l'Aljau, una de les tres fortaleses de l'escut d'Aspe. Recinte rural en el corredor del Vinalopó.

Fort en ruïna sobre el turó, també anomenat Fuerte del Collado. Murs i torres junt al camí del port.

Sobre el tossal que domina el poble s'alcen les restes del castell on Jaume I va instal·lar la seua base per a la conquesta de València…

Castell dalt al sud-oest de la vila sobre un tossal de 149 m, patrimoni declarat des de 2002, al qual s'arriba a peu.

Castell medieval junt al Vinalopó, un dels tres de l'escut d'Aspe. Fortalesa rural en el corredor natural del riu.

Castell-palau dels Boïl en el centre de Bétera, monument historicoartístic restaurat en 2022.

Fortalesa templera i després de Montesa sobre el poble, amb llenços de muralla. Vistes a les serres del Maestrat.

Castell d'origen musulmà sobre la roca, amb muralles, torres i plaça d'armes. Conjunt defensiu amb la vila.

Restes del castell i la muralla sobre La Pobleta, amb la capella de Santa Inés al costat. Visita a l'aire lliure.

Restes del castell sobre el casc, amb llenços de muralla. Vistes a la costa i al Prat.

Fortalesa d'origen àrab dalt del turó del nucli antic, amb muralles i una Torre de l'Homenatge del segle XV de més de 23 metres que hui té…

Ruïnes d'una fortalesa del segle XVI que guardava el pas entre Calp i Altea, amb la posició confirmada per Wikipedia i Wikidata.

Castell-palau dels ducs del Infantado sobre el turó, amb recinte emmurallat i l'església de Santa María als seus peus.

Catedral de capes gòtiques, renaixentistes i neoclàssiques al voltant d'un claustre gòtic. Amb museu catedralici.

Imponent pou de neu (cava) del segle XVII al bell mig de la Serra de Mariola, al terme de Bocairent, ben a prop dels límits amb Alfafara i…

Pou de neu cilíndric excavat en la terra on, durant segles, es va emmagatzemar el gel que abastia la comarca.

Xicotet i singular cementeri situat en el punt més alt del penyó, vora la Torre de l'Homenatge i les muralles del castell de Sant Josep.

Quasi ningú puja fins ací, però és el primer cementeri jueu visitable d'Espanya: una necròpolis medieval de tombes excavades a la roca…

El Casino de l'Amistat es va alçar per iniciativa popular, amb la participació de prop de 400 famílies, i es va inaugurar el 27 d'agost de…

A un pas d'El Palmar, este centre del Parc Natural de l'Albufera dona accés a una reserva integral de marjals, amb un observatori i una…

Volcà apagat de 527 metres amb bombes visibles, pujat per la ruta volcànica de 4 km des de Cofrentes.

Espectacular palauet d'estil neomudèjar alçat en 1925 per a la família Mompó, amb tocs del modernisme valencià.

Remans ample i mans del Xúquer davall la gola de Cortes, en la ruta del creuer fluvial Cofrentes-Cortes de Pallás (1:30 h de navegació).

Piscina natural d'aigües cristal·lines i to turquesa en ple canó del Túria, encaixada entre les parets verticals del paratge de Los…

El toll separat de Los Charcos de Quesa, a 40 m de l'aparcament per un talús amb cable, més tranquil que el grup principal.

El toll major de Los Charcos de Quesa, una cubeta ampla del riu Grande a 1 km de l'aparcament, amb bany permés i pineda al voltant.

Toll tallat en roca en el riu Grande amb cascada transitable per darrere, un dels quatre tolls de bany de Quesa.

Una bassa d'aigües verdes i fresques amagada al canó del riu Sot, a la qual s'arriba per un sender pla que voreja l'aigua entre carrissos i…

Salt de l'alt Cazuma en el bucle del PR-CV 234, amb mirador de la Rebolla; cascada sense altura registrada, millor després de pluges.

Barranc aquàtic amb cascada de 60 m, salts i tobogans junt a l'aldea deshabitada d'Otonel.

Cascada estacional del parc natural de Chera-Sot de Chera, amb ruta circular per barranc i font. Porta aigua després de les pluges.

Cascades de pluja i coves en un vessant del Túria, en ruta circular d'11 km des de la presa de Benagéber. Amb pont penjant sobre el riu.

Poble encimbellat davall d'un castell àrab, envoltat pel canó del riu Túria.

Circuit permanent de Grans Premis obert en 1999. Seu del Gran Premi de la Comunitat Valenciana de MotoGP.

Este aljub subterrani, datat per la tradició local entre els segles VIII i X, és un dels monuments més antics de Quart de Poblet i va ser…

Ciutat fortificada ibero-romana, zona arqueològica protegida. La ciutat antiga del terme de Turís.

Museu del vidre a la Casa Santonja, palau dels segles XVII-XVIII amb programa mural masònic, sobre una tradició vidriera de quasi 1000 anys.

Temple gòtic valencià alçat a finals del segle XIV, amb la Porta de Santa María i la renaixentista Porta dels Apòstols.

Port de 628 m en la CV-715 entre el Ferrer i el Carrascar, divisòria de les Marines amb mirador de carretera.

Temple renaixentista i barroc conegut com La Seu, alçat sobre una antiga mesquita i encara inacabat després de segles d'obres.

Gran conjunt educatiu dels anys seixanta de Moreno Barberá, brutalista de formigó vist.

Una de les comunitats de pescadors amb més solera de l'Albufera, constituïda oficialment en 1857 sobre una tradició pesquera molt més…

La concatedral d'Alacant és una de les obres mestres del Renaixement herrerià a la Comunitat Valenciana, construïda entre 1616 i 1662 sobre…

Concatedral neogòtica del segle XX sobre l'antiga parròquia medieval. Compartix plaça amb El Fadrí.

Carrers medievals amb cases nobles, portals i torres. El casc, declarat BIC en conjunt, es recorre a peu.

Conjunt monumental dels segles XVI-XVIII vora el pont de Santa María, a la vora de l'antic camí de Biar o de Castella.

Convent franciscà del segle XIII, de gòtic sobri, al costat de la pujada al castell i visitable amb la mateixa entrada.

Convent franciscà del segle XVI, hui en ruïna sense sostre junt al riu, baix el poble.

Església conventual del casc històric, de fàbrica gòtico-barroca. Junt al tossal del castell i de la torre.

Cordó de dunes vives que s'estén paral·lel a la mar, des de Puerto Siles fins al límit amb Sagunt, al llarg d'uns 1.200 metres de la platja…

Cova municipal descoberta en 1919 i visitable des de 1995, amb estalactites i columnes vora la CV-712.

Refugi eremític en una cova de la cara nord del Rodeno de Santa Inés, lligat a la Cartoixa de Porta Coeli i a la memòria de la Venerable…

Un altre conjunt de coves-finestra excavades en la roca del nucli antic de Bocairent, a la capçalera del riu Clariano, menys famós que les…

El monument més singular de Bocairent: un conjunt d'unes 50 coves-finestra artificials excavades en la paret rocosa del barranc, repartides…

Creu de pedra davall dosser en els antics camins de Jérica. Mostra d'arquitectura popular del gòtic valencià.

Creu de terme gòtica amb templet junt al camí vell cap a Algemesí. Monument lligat per la llegenda a Jaume I.

Creu de terme gòtica de pedra llaurada en el casc del poble de port. La creu vella de Siete Aguas.

Cova de visita a 10 km de Jalance només amb guia, amb galeries, formacions i llegenda.

Cova de més de 900 metres en el vessant del Seguili, amb cúpules de 20 metres, llac interior i tram sec visitable vora la carretera.

Paratge del riu Juanes amb cascada de 20 m després de les pluges, tolls i cova, en un bucle senyalitzat de 8,5 km amb acampada lliure.

Cascada i llac natural sobre el riu Bunyol, el paratge més fotografiat de la comarca — i, des de les inundacions de la DANA d'octubre de…

Cova natural excavada al cap de Cullera on la llegenda diu que el corsari turc Dragut amagava els seus tresors, hui convertida en l'únic…

Davall del nucli històric s'obri un laberint subterrani d'unes 22 coves excavades en època andalusina, usades com a habitatges, graners,…

Espigó de més de 1.600 metres convertit en passeig de fusta que s'endinsa en la mar fins al far de Torrevieja.

Darrere de l'arena de la platja de Xeraco sobreviu un cordó dunar protegit de gran valor ecològic, integrat en el Lloc d'Importància…

Una esquerda natural entre els carrers empedrats del casc antic de Peníscola per on entra la mar; els dies de temporal bramula i l'aigua ix…

Aquesta esvelta torre campanar encalada, alçada de manera exempta sobre un penyal rocós, és la imatge més emblemàtica de Guadalest i de…

Castell-palau d'origen medieval (segle XV) que l'arquebisbe Sant Joan de Ribera va adquirir cap a 1600 i va convertir en casa-palau després…

Un xicotet poble penjat a 500 metres d'altura, amb accés a través d'un túnel excavat en la roca i un castell abocat sobre la vall.

Campanar gòtic exempt del segle XV, símbol de Castellón. S'alça junt a la concatedral, en la plaça Major.

Encés en 1904, és el far més allunyat del mar de tota la Comunitat Valenciana: s'alça entre tarongers a uns 300 metres de la costa, on hi…

Barri històric al tossal davall l'església, amb llenços conservats de la muralla i carrerons esglaonats amb vistes a la mar.

El laberint vegetal més gran de la Comunitat Valenciana, vora el llac d'Anna: uns 2 quilòmetres de passadissos entre més de 4.000 xiprers.

Conjunt de patrimoni hidràulic format per un antic molí fariner de construcció tradicional i un "vapor", un dels primers pous d'extracció…

Estació de bombament de la Comunitat de Regants de Canet, sorgida del Sindicat Agrícola creat en 1916 per a extraure i repartir aigua de…

Ací el diuen simplement 'el Castell': este palau senyorial forma part del patrimoni històric de Canet i s'assoma al casc antic, vora les…

Mentre tothom fa cua pel campanar, els d'ací s'escapen a la placeta de Sant Gregori per mirar el Penyó de l'Alcalà: una agulla de roca…

Penyot exempt de 649 m sobre Vallada, amb mirador en el cim cap al poble i el corredor de La Costera.

Cascada efímera sobre el Barxell que només corre després de pluges fortes, amb mirador en el circuit de la via verda.

Font d'estil barroc revestida de taulells en la plaça Francisco Aleix, el primer jardí que va tindre el poble.

Barri-jardí residencial construït sobre un antic pinar de la Serra Perenxisa, a les afores de Torrent.

Singular xalet de 1931 que destaca pel blau de la seua façana i pel jardí amb arbres fruiters, ben distint de les cases del centre…

Salt alimentat per brollador al peu de les sendes del Barranc del Cint, sobre Alcoi, en un bucle de senderisme.

Conjunt d'onze molins de vent cilíndrics de pedra alçats a la Plana del Montgó i construïts entre els segles XIV i XVIII; el més antic,…

Menut embassament del Palancia a 20 min a peu del poble pel Passeig de l'Amor, amb pins i àrea recreativa junt a la presa.

Embassament turquesa del Millars entre Montanejos i Puebla de Arenoso, amb miradors de carretera, pícnic i cales d'estiu.

Embassament de laminació de 1995 en l'Albaida, entre Bellús i Benigànim, amb mirador de presa i pistes planes de vora. Senda de 4,6 milles.

Embassament del Serpis de 1958 entre Beniarrés i Planes amb vora accessible, pescat per les seues carpes i black-bass.

Embassament de muntanya junt a Benitandús, davall els Órganos de Espadán. Circular de 6 km entre suredes i miradors sobre l'aigua.

El pantà més antic de la conca del Túria (1915), encaixat en el congost del Tromagal dins del primer parc natural geològic de la Comunitat.

Gran embassament del Cabriel de 1972, amb presa de 129 m i vistes obertes vora el parc de les Hoces. Parada de miradors de carretera.

Embassament del Xúquer darrere una presa d'arc de 116 m, amb creuer turístic de 14 km i la Muela 400 m sobre el riu.

Embassament del Xúquer a Cofrentes on ix el creuer fluvial, aigua tranquil·la amb pesca i vistes als dos rius.

Embassament que arreplega les aigües del riu Escalona prop de Navarrés, amb un entorn tranquil per a passejar i vore el paisatge.

Embassament del Magro de 1969 amb presa de gravetat, pesca i ruta circular des de Iàtova amb vistes al Motrotón. Passeig tranquil.

Un embassament de turquesa quasi irreal que serpenteja als peus del poble entre muntanyes, amb el nucli antic abocat sobre l'aigua.

Presa de 1901 a 1925 en la rambla de la Viuda, de 59 m i 265 ha, per a recàrrega d'aqüífers entre horta i llomes.

Presa de gravetat de formigó de 1960 sobre el Millars amb un llac ampli, alçada per a control de regs i energia sobre Onda.

Presa d'arc de 1580 a 1594 en el Monnegre, de 41 m, entre les més antigues d'Europa en servici. Senda al mur en un canyó de 10 m.

Gran embassament del Xúquer reconstruït després de la riuada de 1982, amb làmina ampla per a vela i pesca vora la nova presa.

Embassament de 1957 entre Villajoyosa i Orxeta, a 4 km de la mar, amb vora passejable i vistes cap a la costa.

Embassament de reg de 1770 al sud de Moixent, monument protegit entre pins i passejos per barrancs.

És el moll d'El Palmar, tranquil i arrecerat entre séquies, des d'on ixen les barques tradicionals de vela llatina que recorren l'Albufera.

Conjunt històric d'eres, molls i embarcadors de fusta alçat a finals del segle XVIII per a arreplegar i embarcar la sal de les salines; al…

Ermita barroca alçada entre 1708 i 1714 al costat del castell, amb campanar quadrat, motius militars i l'escut de Felip V a la façana.

Xicoteta ermita de planta rectangular edificada el 1887 sota l'advocació de la Mare de Déu de la Saleta, apareguda a dos pastors als Alps…

Xicotet temple construït al segle XVII a les afores d'Aldaia, una de les ermites històriques més antigues del municipi.

Ermita del segle XVII amb retaule ceràmic, a la vora del poble. S'obri en festes. Passeig curt.

Capella de la Purísima documentada des de 1595, al nord del casc antic. Passeig del poble.

Ermita del segle XVI a la vora del poble, amb calvari posterior. Parada del passeig de les ermites.

Ermita barroca de començaments del segle XVII, lligada a la Confraria de la Puríssima Sang, que ja estava instal·lada ací el 1607.

Ermita gòtica primitiva de la segona mitat del segle XIII, primera església del poble, amb nau d'arcs ogivals i sostre d'enteixinat.

Ermita del segle XVI sobre un turó, amb vistes sobre la vall de Montesa. La capella alta del poble de l'Orde.

Xicoteta capella gòtica del segle XIV a la vora del poble, parada del passeig de les muralles.

Aquesta xicoteta ermita s'aboca al penya-segat sobre la platja de Ponent, oferint una de les panoràmiques més belles del Mediterrani a…

Capella gòtica del segle XIV a l'entrada d'Ademuz. És l'edifici en peus més antic del poble.

Ermita senzilla del segle XVII en el carrer del Calvari, sobre el poble. La capella alta de Cofrentes.

Al cor de l'horta de la partida de Sanç s'alça aquesta ermita rural, documentada des de 1740, quan Tomás Sanz la manà construir per donar…

Senzilla ermita d'horta construïda entre 1881 i 1883 i beneïda el 1884, dedicada al patró Sant Cristòfol, la imatge del qual la llegenda…

Antiga capella del poble alt, hui sala d'exposicions i mirador. Tanca la ruta de Tuéjar.

Construïda en 1662, és una senzilla ermita barroca de nau única, volta de canó i vans de mig punt: l'única supervivent de les nombroses…

Senzilla ermita de 1894, de façana blanca i teulada a dos vessants, situada al capdamunt d'un calvari acabat el 1893.

Ermita del segle XVI al nord del poble, en el camí vell de Camarena. Entorn de muntanya.

Església de la Reconquesta del segle XIII, la més antiga del terme i primera parròquia cristiana de l'horta. Bé d'interés cultural.

Xicoteta ermita del barri de les Penyes que conserva un excepcional enteixinat mudèjar sobre pilars octogonals d'estil gòtic, considerat…

Alçada cap al segle XVI, aquesta senzilla ermita és una de les quatre que envolten Bocairent formant una creu simbòlica al voltant del…

Està considerada l'ermita més antiga del Camp de Morvedre, amb orígens que es remunten a l'època de la Reconquesta.

Terrassa d'ermita a 923 m sobre Alcoi, amb vistes aèries del poble i del Cint. Es puja des del Preventori, a 756 m; voltors avall.

Aquesta ermita de finals del segle XVII (cap a 1666-1702) corona un tossal i ofereix les millors vistes panoràmiques d'Ontinyent i de tota…

Ermita del segle XV, una de les quatre ermites exteriors que, junt amb el poble, dibuixen una creu sobre el territori.

Antiga mesquita àrab del segle XIII, fou el primer temple cristià de Bocairent i conserva una espadanya amb arc gòtic de pedra i morter.

Petita ermita barroca alçada el 1631 per commemorar la batalla del Puig de 1237 i la llegendària intervenció de Sant Jordi a favor de les…

Petita ermita barroca de finals del segle XVIII, alçada pel gremi de fusters de la ciutat, amb una façana blanca que destaca en caure la…

Recollida ermita rural envoltada de pinedes al paratge de Torremiró, amb vistes que els dies clars arriben al Mediterrani.

Modesta ermita dedicada a l'arcàngel Sant Miquel, una de les dues ermites d'Aldaia catalogades com a Bé de Rellevància Local.

Alçada cap a 1310-1320 al costat d'un antic molí, esta ermita està lligada a la llegenda de l'aparició de Sant Onofre a un moliner, que…

Xicoteta ermita dalt d'un tossal al costat del Patio de los Silos, amb un santuari primitiu que podria remuntar-se al segle XVI.

Fundada al segle XV, aquesta ermita corona un tossal envoltat de pinedes i conserva part de la fàbrica primitiva a la Capella de la…

Xicoteta ermita dalt d'un tossalet, una de les millor conservades de Gandia i mirador natural sobre la ciutat i l'horta.

Ermita gòtica vinculada a la família Borja, alçada al segle XVI dalt del tossal de Santa Anna que domina Xàtiva, amb voltes de creueria les…

Aquesta ermita, d'origen gòtic i datada en 1364, s'alça sobre un tossal a un quilòmetre del poble i custodia la patrona de Chulilla.

Xicoteta ermita del segle XVIII que corona la muntanya de Santa Bárbara, una de les dos colines del casc urbà, dedicada a la patrona dels…

Ermita rural situada en plena horta, en la partida de Saboia, una de les històriques d'Alboraia.

Xicoteta ermita situada al bell mig de la Serra de Mariola, en altura sobre Bocairent, en un entorn de pinedes i camps de cultiu.

Ruïnes de la capella de Santa Bárbara junt al castell d'Ademuz, lligada als ritus locals de la Santa Cruz.

Capella del segle XVII amb hostatgeria i font de cinc canelles. Monument d'interés local, als afores.

Coronant el tossal més alt vora el poble, aquesta senzilla ermita dels segles XV-XVI és l'única de les antigues ermites de Xàbia que manté…

Ermita del segle XV, capella rural senzilla amb reformes posteriors i punt de partida de passejos per l'interior de Denia.

Ermita dedicada a la Immaculada que forma part d'un pintoresc conjunt d'arquitectura popular de l'horta, al costat d'una antiga alqueria i…

Sobre un petit tossalet arbrat a l'entrada del poble s'alça aquesta elegant ermita neoclàssica, alçada el 1770 i reconstruïda el 1856.

Xicoteta ermita en plena horta de la partida del Miracle, lligada a l'antiga finca de la família Vilanova, construïda en 1876.

Xicoteta ermita neogòtica plantada vora la desembocadura del barranc del Carraixet, davant del Mediterrani.

Una de les construccions més antigues de Xàbia, aquesta xicoteta ermita pertany a les anomenades 'ermites de la Reconquesta' (segles…

Aquesta ermita del segle XIX, al bell mig del centre històric, està dedicada al Santíssim Crist de l'Agonia, patró de Xeraco.

Es va construir a partir de 1749 després del terratrèmol que va danyar l'església parroquial d'Anna, quan els veïns van buscar refugi a la…

Ermita del segle XVIII que corona el tossal a l'est del poble; s'hi accedeix pujant per les corbes del Calvari.

Aquesta ermita gòtica del segle XVI corona un vessant costerut molt a prop de les Covetes dels Moros, les cèlebres coves excavades al…

Petita ermita del segle XVIII dedicada als dos sants Antonis, alçada perquè els veïns pogueren complir les seues devocions també en dies de…

Ermita d'origen medieval (segle XIII) ampliada al segle XVII, dedicada als Sants de la Pedra, Abdó i Senén, protectors de les collites.

La església parroquial més antiga de Burjassot, alçada des de 1767 i oberta al culte en 1780, el dia de Sant Miquel.

Es va bastir el 1265 sobre les restes d'una catedral visigoda i és una de les esglésies més antigues de l'antic Regne de València, a més…

Església gòtic-cistercenca de la segona meitat del segle XIV, únic vestigi del desaparegut convent franciscà fundat per Jaume I.

Una de les esglésies més antigues de Xàtiva, alçada al segle XIV a l'antic barri del mercat seguint el gòtic de conquesta, amb nau d'arcs…

Erigida sobre els fonaments d'una antiga mesquita convertida en temple cristià en crear-se la parròquia el 1535, l'edifici actual es va…

Temple gòtic construït damunt els fonaments de l'antic castell àrab.

Bastida majoritàriament al llarg del segle XVIII (1705-1787) sobre una església gòtica anterior, és un dels millors exemples de…

El convent dominic es va fundar a finals del segle XIII amb el favor de la Corona d'Aragó, sobretot de Jaume II.

Convent fundat el 1595 amb monges arribades de Mirambel, l'església del qual es va construir entre 1701 i 1708 en clau barroca.

És el principal monument d'Aldaia, alçat entre les darreries del segle XV i començaments del XVI sobre una estructura gòtica de reconquesta…

La parròquia de Quart de Poblet va ser reedificada en estil barroc a finals del segle XVII, amb obres documentades cap a 1691-1693.

És l'edifici religiós més antic d'Oliva i custodia la imatge mariana més antiga de la Comunitat Valenciana, datada entre finals del segle…

Llac artificial excavat a principis dels anys 1970 a la Devesa per a un port esportiu que mai es va arribar a construir; després del seu…

Escultura de bronze a grandària natural del poeta Vicent Andrés Estellés, fill il·lustre de Burjassot i renovador de la poesia valenciana,…

Gola de l'alt Palancia amb tolles fredes entre parets, recorreguda en una circular exigent des de Los Cloticos.

Bucle de gola de 8 km des de Montanejos per les estreteses del Millars, amb miradors de tallat, falciots i la Cueva Negra.

Canyó del Mijares tancat per la presa de Cirat, que deriva aigua a la central de Collado Blanco.

El passeig més conegut d'Alacant: un bulevard vora el port, voltat de palmeres i pavimentat amb quasi set milions de tessel·les de marbre…

Far circular de 1858 al cap de Cullera, envoltat de cales i pinedes sobre la mar.

Construït a finals del segle XIX dalt del penyó, este far corona un mirador molt fotografiat del poble.

Font d'aigua fresca a l'eixida del poble, amb pícnic, i porta natural al Barranc de l'Infern.

La font que abastix el poble, amb tres canelles davall salzes, llavador del XVIII i molí del Remolí darrere.

Menut brollador a l'ombra de pins sobre Alcoi, amb berenador, junt al mirador de l'Estret. Bucle senzill de 4,6 km des del poble, 162 m.

Monumental font neoclàssica construïda entre 1788 i 1804 al costat de l'església de Sant Pere, símbol de la "ciutat de les mil fonts".

Font i berenador al peu de la serra d'Agullent, amb jocs infantils, bar i inicis de sendes als alts.

Brollador natural vora la marjal de Pego-Oliva les aigües del qual, lleugerament sulfuroses, mantenen una temperatura temperada al voltant…

Arc natural en la cresta de la serra de Bernia, objectiu clàssic de la ruta de la cresta entre la costa i l'interior.

Al carrer de la Santíssima núm. 15 es conserva in situ un forn ceràmic romà del segle I d.C., part d'un terrissar que produïa àmfores,…

Font de finals del segle XVI, coneguda com la Font dels 24 canons, que va manar construir Magdalena de Borja, marquesa de Navarrés.

Font monumental de 50 canelles vora el Palancia, amb taules, ombra i l'escut de cada província en cada canella.

La font dels Siete Caños del centre del poble. La senya d'aigua de Siete Aguas.

Xicotet paratge natural en el terme d'Anna, vora el límit amb Enguera, on un llac d'aigües cristal·lines i molt fresques queda abraçat per…

Brollador antic d'abastiment de Xella en la capçalera del seu barranc, citat des del segle XVIII, en la ruta dels molins.

Brollador d'aigües cristal·lines a les afores d'Anna que alimenta el pròxim Gorgo Català, una xicoteta llacuna entre arbredes.

Esta xemeneia industrial octogonal de rajola, de mitjan segle XX, és l'únic vestigi de Turégano, una fàbrica de productes químics…

Gola d'aigua prop de la capçalera del Cazuma en el llaç del PR-CV 234, amb tolls de bany i desviament a cova.

Toll i salt d'aigua en el barranc de l'Encantada, amb baixada d'escalons des de la senda i tolls encadenats aigües avall.

Una bassa d'aigües profundes i cristal·lines vora la Font Negra, envoltada d'arbres i amb plataforma per a tirar-se de cap, a les afores…

Gorja de cascades i tolls naturals encaixonada entre parets de roca, parada de la ruta dels tres salts d'Anna.

Pou natural i salt d'aigua en el barranc del riu d'Anna, el primer gran racó de la popular Ruta de les Tres Cascades.

El port clàssic de Saguntum, a uns 6 km de la ciutat, actiu des de finals del segle VI a. C. fins a època romana tardana.

Únic alt forn conservat de l'antic complex siderúrgic de Port de Sagunt, una mola d'uns 64 metres alçada en 1922 i reconstruïda des dels…

Jardí històric municipal de 6.000 m² amb prop de 400 arbres i 300 espècies de plantes, alçat sobre les restes d'un convent franciscà del…

Jardí històric del Palmeral amb la Palmera Imperial de set braços, cactus i plantació mediterrània.

Església arxiprestal del segle XVII en la plaça Major, primer barroc valencià amb torre de campanes.

Temple gòtic valencià amb arrels romàniques i campanar del XV. El museu parroquial guarda el calze del Papa Luna.

Parròquia goticobarroca del segle XIII sobre l'antiga mesquita major, amb portada barroca de 1692 de Gaspar Díez.

Alçada sobre el solar de l'antiga mesquita, aquesta església gòtic-renaixentista és el gran monument d'Ontinyent i Bé d'Interès Cultural.

Església gòtic-renaixentista del segle XIV amb columnes torses de les més antigues de l'estil, parròquia del casc.

És una de les esglésies més antigues de la diòcesi valenciana: es va alçar al segle XIII, després de la conquesta de Jaume I, sobre les…

Parròquia gòtica valenciana alçada entre 1592 i 1621, amb campanar quadrat, olis de Segrelles a l'altar major i una Vera Creu de plata…

Parròquia tardogòtica declarada Bé de Rellevància Local, amb voltes de creueria. Obres dels segles XV al XIX.

Església del segle XV, bé d'interés cultural, que guarda huit quadres de l'escola de Ribalta.

Segona parròquia gòtica d'Ayora, del segle XVI, en la part baixa del poble. Temple sobri d'una vila de frontera.

Parròquia tardogòtica del segle XV amb portada plateresca de 1519 i torre barroca sobre el casc antic.

Parròquia gòtica de 1434, reformada des de 1625, amb cúpula de teula multicolor, onze capelles i quadros de Segrelles.

Parròquia gòtica d'una nau amb voltes de creueria traçades en 1536 i portada manierista del segle XVII al final del Carrer Major.

Parròquia neoclàssica de mitjan segle XIX en lloc d'una gòtica arruïnada, amb cúpula d'un àngel i campanar de 1925 pagat pels veïns.

Parròquia barroca del XVIII en el centre històric, davall el castell. Guarda un retaule de Juan de Juanes de 1558.

Parròquia refeta entre els segles XVI i XVIII davall la roca del castell, amb les imatges devocionals de la vila.

Parròquia barroca amb retaule del segle XVII i cúpula de teula valenciana. Temple principal del casc.

Parròquia del casc antic, de base gòtica amb afegits. Torre sobre les teulades del poble.

Església parroquial d'origen medieval i aspecte barroc que presidix la plaça de la Constitució, al nucli antic.

Hereva de l'antic col·legi i universitat fundats per Sant Francesc de Borja al segle XVI, aquesta església conserva la memòria del primer…

Temple parroquial del segle XVI que presidix el casc antic, conegut per les pintures murals barroques de les seues voltes.

Parròquia àmplia acabada en 1777 per Antonio Gilabert, amb marbres, gran cúpula i torre campanar.

Parròquia del segle XVII en el centre de Calles, punt de partida cap a la ruta de Peña Cortada.

Església del segle XIII sobre l'antiga mesquita, mescla de romànic, gòtic i mudèjar. Casc antic.

Església gòtica de transició del segle XIII, d'origen templer. Amb artesonat mudèjar de fusta.

Església gòtica del casc històric, junt al castell dalt. Una de les dos parròquies històriques.

Temple erigit en 1614 damunt una ermita medieval, reformat després amb un marcat caràcter neoclàssic del segle XVIII.

Parròquia de final del segle XVIII, amb torres laterals, cúpula de teula blava i frescos de Joaquín Oliet.

Parròquia barroca del casc antic, seu de la patrona local. Plaça i carrers del centre històric al voltant.

Parròquia del segle XVI que mescla romànic, renaixement i esgrafiat barroc. Temple principal del poble.

Parròquia moderna de 1973-1975 decorada amb mosaics, junt a l'església antiga gòtic-mudèjar, l'única del seu estil a la Comunitat…

Encara que a Oriola, dins la província d'Alacant, aquesta església és una joia gòtica dels segles XV-XVI amb una esplèndida torre que…

Parròquia de la plaça de l'ajuntament, junt a la cisterna i el pont vell. Eix del casc.

Parròquia del segle XVII en el centre de Meliana, junt al Palauet Nolla i les ermites.

Parròquia alçada entre 1940 i 1953 en lloc de l'església de 1596, amb la imatge de la Mare de Déu del Castell.

Construïda el 1929 en estil neobarroc, esta església del Port de Sagunt es va alçar a imatge de la Basílica de Begoña de Bilbao, en record…

Parròquia barroca del segle XVIII amb cúpula de teula valenciana sobre el creuer, davant la plaça de la Constitució.

Parròquia de 1693-1702 amb transsagrari barroc i orgue de 1744, únic de la seua època en la província.

Parròquia gòtica dels segles XV i XVI, bé d'interés cultural, amb capelles barroques afegides.

Església parroquial barroca del segle XVIII, reconstruïda després de la Guerra Civil: senzilla i lluminosa, dalt del poble.

Temple neoclàssic del segle XVIII, d'una sola nau amb volta de canó, al centre històric del poble.

La parròquia de la mar, al barri pesquer del port, és una de les esglésies modernes més singulars d'Espanya.

Església d'aire gòtic construïda damunt d'una antiga mesquita medieval, amb un campanar del segle XVIII que trau el cap entre les cases.

Parròquia de 1775 en la plaça del poble. El temple huitcentista del canyó del Júcar.

Parròquia barroca del segle XVII, monument historicoartístic traçat sobre el model d'Il Gesú.

Més enllà de les esglésies històriques, aquest temple dels anys 70 destaca per la seua sorprenent arquitectura brutalista, recollida en…

Església parroquial coronada per cúpules de teula, una dita la cúpula de la Mediterrània, dalt del casc antic amb una plaça mirador sobre…

Fundada el 1772 pel bisbe d'Oriola José Tormo com a parròquia de la torre i administració de sal de La Mata, és un dels temples més antics…

Parròquia gòtica del barri alt des d'una església primitiva de 1329, amb les imatges del Crist de l'Empar i la Verge del Remei.

Parròquia del segle XVII amb interior de decoració barroca recarregada. El temple principal del centre de Canals.

Parròquia iniciada en 1533, d'interior renaixentista amb capelles laterals i torre. Centre del poble.

Parròquia de planta rectangular començada en 1779 sobre l'anterior, obra de Francisco Sánchez a la plaça de Baix.

Té el seu origen en l'oratori de la Companyia de Jesús fundat el 1703, annex al col·legi jesuïta que va funcionar fins a l'expulsió de…

El temple més emblemàtic de Benidorm corona el tossal de Canfali, dalt del nucli antic vora el Balcó del Mediterrani.

Temple neobizantí dedicat a Sant Jordi, patró d'Alcoy. Centre devocional de les festes d'abril, junt a la plaça d'España.

Temple parroquial del casc antic d'Alcalá de Chivert. En el seu conjunt es guarda el museu parroquial d'art religiós.

Parròquia barroca alçada en 1791 en el centre de Cabanes. Presidix la plaça del casc urbà.

Parròquia de 1734-1751 danyada en la Guerra Civil, d'exterior sobri i cúpula de teula. Casc històric.

Parròquia de la plaça de la Constitución, reconstruïda fa més de dos segles. El temple del poble de port.

Parròquia barroca amb torre hexagonal, declarada bé d'interés cultural. La senya vertical del casc de Cheste.

Temple del segle XVII construït en el lloc on va predicar Sant Lluís Bertran, amb façana eclèctica i campanar hexagonal acabat en 1829.

Església manierista dels segles XVI i XVII, d'esplendor herrerià, amb retaule de la Virgen de Gracia i creu processonal gòtica.

Parròquia barroca del segle XVII Parròquia barroca del segle XVII en un poble de la Comunitat Valenciana situat sobre els 1.100 m..

Parròquia barroca de Simat amb la imatge titular de Sant Miquel.

Construïda entre els segles XVI i XVIII sobre una antiga ermita del segle XIV, va ser impulsada pel pròsper gremi de paraires (fabricants…

La més antiga de les esglésies de Requena, alçada com a temple gòtic al segle XV.

Parròquia del segle XIV reformada en el XVIII, junt a la torre i el museu en el casc històric.

Església romànica de la Reconquesta, la més antiga del poble. En el barri històric.

Temple parroquial construït en el segon terç del segle XVIII, en l'estil neoclàssic que promovia llavors la Real Academia de San Carlos.

Parròquia neogòtica de 1881-1889, amb capitell d'agulla. Capella del Santíssim de 1917 i capella de les relíquies.

Parròquia d'orige romànic ampliada al XVI, amb cúpules i campanar de teula blava, declarada en 1982.

Temple barroc del segle XVIII (1747-1762) amb façana llisa de to salmó i la imatge de Sant Pere sobre la portada, al casc antic del poble.

Parròquia fundada en 1528, edifici barroc amb torres sobre el casc.

Parròquia fortificada del XVI amb caràcter defensiu davant les incursions costeres, al cor del casc antic.

Parròquia de 1887-1900 dalt del casc, sobre un refugi de la Guerra Civil. Amb castell i cisterna.

El Reial Monestir de Santa Clara és un dels conjunts conventuals més antics de Gandia, lligat des de l'edat mitjana a les clarisses i al…

Portada gòtica flamígera al Barri de la Vila, amb una façana llaurada en pedra que destaca pel seu detall.

Parròquia d'origen en el segle XIII, refeta en els XVI i XVII, amb campanar alçat en 1705.

Església del segle XVI sobre una antiga mesquita, amb portada barroca al casc junt al vessant del castell.

Parròquia iniciada en 1734 en barroc corinti, als peus del castell. Es va reamoblar després de les pèrdues de la Guerra Civil.

Temple barroc del segle XVIII al veí municipi de Sant Joan d'Alacant, cèlebre per conservar un extraordinari conjunt de pintures murals.

És l'església parroquial de Peníscola, coneguda durant segles com a església de la Mare de Déu del Socors.

Església gòtica als peus del castell, amb una taula mariana vinculada a Yáñez de la Almedina. La parròquia alta de la vila.

Església fortificada del XVI amb portada renaixentista, Església fortificada del XVI amb portada renaixentista, alçada després de la guerra…

Església gòtic-renaixentista alçada sobre l'antiga jueria de Sagunt: entre els seus murs es conserven restes del Temple de Diana, un…

Parròquia de 1778 amb retaule tardogòtic dels segles XV i XVI i frescos de Sempere.

Parròquia neoclàssica de 1769 a 1776 en el centre de Benicasim, amb pintures vinculades al taller dels Camarón.

Vinculada a un convent carmelita d'origen medieval, esta església gòtico-barroca conserva la capella gòtica de la Verge de la Soterraña i…

Església barroca de 1743 d'una nau amb façana lluïda i pintada, al servici del barri de l'antic hospital.

El temple parroquial del poble, alçat en 1769, marca el centre d'El Palmar i guarda la devoció al Crist de la Salut, que protagonitza cada…

Parròquia del segle XVIII en el centre, punt de partida de les pujades al castell i al Puntal.

Iniciada el 1380 sobre una antiga ermita de Santa Bàrbara i conclosa el 1533, El Salvador fou declarada església principal de la Vila el…

Temple ortodox d'estil rus a Altea Hills, descrit com el primer temple ortodox alçat a Espanya, entre pins sobre la costa.

Temple reconstruït al segle XVIII, amb estructura neoclàssica i ornamentació rococó, que presidix la Plaça de l'Església.

Església mare de Cullera, alçada en 1692 damunt un temple gòtic dels segles XIII-XIV del qual encara es conserva una capella sota el…

Temple neoclàssic alçat a final del segle XVIII i conclòs cap al 1800 segons el disseny del mestre Francisco Pechuán.

Parròquia de 1621 baix la penya del castell. El temple principal del poble, entre el casc i la pujada.

El principal temple de Canet, alçat entre 1747 i 1762 damunt d'una església anterior que ja existia el 1420.

Església-fortalessa gòtica llevantina del XVI, declarada pel seu caràcter defensiu, parròquia del casc antic junt a les muralles.

Església gòtica del segle XV amb aspecte de fortalesa, alçada en pedra tosca amb merlets, matacans i espitlleres per a resistir els atacs…

Illot rocós deshabitat situat front a la badia, a unes 2,5 milles nàutiques de la costa, també conegut com l'Illa dels Periodistes.

Xicoteta illa enfront de la costa alacantina, l'única habitada de la Comunitat Valenciana i primera reserva marina d'Espanya (1986).

Jardí històric d'uns 18.000 m² enjardinat a començaments del segle XVII per Joan de Ribera, que envolta el castell-col·legi i conserva…

Xicotet i tranquil jardí als peus del Convent de Sant Francesc que ret homenatge als escriptors vinculats a Morella, amb versos dedicats a…

Un laberint de carrerons empedrats i cases de pedra conserva el traçat de l'antiga aljama jueva medieval, a un pas del Teatre Romà.

Antic ingeni sucrer del segle XVI, testimoni de l'època en què Oliva transformava la canya de sucre, hui convertit en senya d'identitat del…

Llacuna de transició d'aigües salobres connectada amb la mar al sud de la desembocadura del Xúquer, coneguda com la "mini Albufera" per la…

Els camps de xufa que envolten Alboraia són l'origen de l'orxata local i formen un paisatge protegit de séquies, barraques i alqueries.

Ciutat ibero-romana al sud d'Elche, lloc de la troballa de la Dama de Elche en 1897, amb museu sobre l'excavació.

Poblat ibèric emmurallat del segle IV a. C. en una lloma de 741 m. Ací va aparéixer en 1931 el bronze del Guerrero de Mogente.

Menuda reserva municipal de bosc humit de ribera en la vall del Sellent, amb llorers, lledoners i cant d'ocells a un passeig d'Estubeny.

Un aljub subterrani de volta de canó, construït entre 1885 i 1888 per a arreplegar l'aigua dels brolladors i hui convertit en un xicotet…

Cisterna del segle XV baix l'edifici cultural, espai museístic visitable. El més estrany del casc.

Paratge natural municipal en l'estret que obri el riu Albaida entre muntanyes, amb una cova on visqueren els neandertals: un jaciment…

Una gran creu blanca alçada el 1961 als vessants del Parc Natural de la Serra Gelada, sobre l'extrem de la platja de Llevant.

Franja de bosc mediterrani d'uns 10 km entre l'Albufera i la mar, amb pinedes, dunes i mallades que separen el llac de la platja.

A l'extrem sud de la platja de Xeraco, on el riu Vaca es troba amb la mar, s'acaben les ombrel·les i comencen les dunes, la marjal i un…

Llenç de muralla que envoltava el nucli antic, alçat al segle XIV per a fortificar la població durant la guerra dels dos Peres entre Aragó…

Tolla natural del riu Tuéjar en la Ruta de l'Aigua de Chelva, circular de 7,5 km i 2:45 h de dificultat baixa.

Antic sitja excavada per a guardar el gra, d'origen àrab, que recorda el passat andalusí de Navarrés.

Torre almohade de tàpia en el turó sobre Chelva, última resta en peus de les defenses musulmanes.

Llac natural d'aigües turqueses, alimentat per manantials subterranis i rodejat de salzes i pollancres, a un pas del poble.

Llacuna d'arena fina alimentada per manantials d'aigua dolça —Font del Pescao, Font Loca, Font Negra i Font dels Pastors— envoltada de…

Antic llavador comunal d'Anna, a la plaça de l'Alameda, amb una balustrada barroca i l'aigua de l'Albufera caient en cascada fins a les…

Recorregut fluvial gestionat amb salts i tolls de bany, socorrisme a l'estiu i entrada amb aforament. Calcer de riu i pícnic.

A l'entrada del poble, vora la carretera CV-310 que arriba des de València, es conserva este llavador públic construït en 1938: una llarga…

Este partidor d'aigües, construït cap a 1790, repartix el cabal de la séquia de Quart en dos braços —un per a Quart i un altre per a…

Sala modernista de Santiago Calatrava baix la plaça d'España d'Alcoy.

Llotja històrica de contractació al casc antic junt a la basílica, lligada al passat comercial de la vila.

Paratge d'aspecte tropical, quasi balinés, on dues cascades cauen sobre tolls turquesa entre parets cobertes de molsa i plantes.

Crestalls verticals de calcària sobre la fou del Cabriel, en el parc natural més extens de la Comunitat.

Jaciment de l'antiga ciutat ibero-romana de Lucentum, sobre una xicoteta elevació junt al mar a La Albufereta, a uns 3,5 km del centre.

Museu d'art contemporani al costat de la basílica de Santa María, que integra la Casa de la Asegurada (1685), l'edifici públic més antic de…

Col·lecció d'art contemporani dins del casc històric, amb mostres rotatòries. Pol cultural del poble.

Con simètric de 1296 m amb corona de riscs, emblema de la plana d'Alacant, en el paisatge protegit del Maigmó i el Sit. Bucle: 15 km, 738 m.

Brollador termal sulfurós d'origen volcànic amb balneari històric entre pins, a 4 km de Cofrentes i lligat al volcà del Cerro de Agras.

Brollador d'aigua contínua al peu de la muntanya de la Esperanza, entre Navajas i Segorbe.

Museu arqueològic instal·lat a l'antic Almodí i els jutjats, adossats a la muralla medieval al peu de l'església de Santa María.

Antic aiguamoll litoral situat entre el casc urbà i la platja, a mitjan camí entre València i Sagunt, hui en gran part transformat en horta…

Un aiguamoll ben conservat de la Comunitat Valenciana: un mosaic d'aigua dolça i canyars on nidifiquen garses, polles blaves i l'escàs…

Aiguamoll protegit vora la platja Sud, alimentat per brolladors subterranis anomenats 'ullals' que afloren i inunden els terrenys baixos.

Museu arqueològic provincial que ocupa l'antic Hospital de San Juan de Dios (1926-1929), obra de l'arquitecte Juan Vidal Ramos.

Escorxador modernista de 1921-1924 amb portada principal de rajola de dibuix geomètric.

Antic calabós excavat en la roca davall de l'Ajuntament, a la part alta del poble, que en origen va funcionar com a aljub i després com a…

Instal·lat en una casona agrícola de principis del segle XX que va ser almàssera i fàbrica d'oli, este menut museu reunix unes 150 peces:…

Mercat modernista de 1934 d'Alfredo Burguera, en ús diari com a mercat de proveïments. Entrada lliure.

Mercat modernista projectat per l'arquitecte valencià Luis Ferreres Soler i construït entre 1899 i 1903, amb quatre pavellons independents…

Gran mercat d'abastos inaugurat en 1921, projectat per l'arquitecte Enrique Sánchez Sedeño en un estil eclèctic amb ornaments del…

Mercat municipal alçat en 1946 al bell mig del casc antic, sobre els terrenys de l'antic convent de les Agustines Descalces, amb un…

Mercat del centre històric, a la plaça Baltasar Mallent, sobre uns terrenys cedits al municipi en 1736 pel sacerdot que dóna nom a la…

Antiga mesquita de l'aldea morisca despoblada de la Xara, abandonada en 1609, amb porta d'arc de ferradura, mihrab i pou d'ablucions.

A l'extrem sud de la platja de Xeraco, on el riu Vaca desemboca a la mar en el paratge de la Goleta, una plataforma de fusta s'aboca a la…

Balcó natural abocat al canó del Túria, sobre la vertical del Charco Azul, des d'on es contempla el riu encaixonat allà baix.

Mirador junt a la Gola del Pujol, un dels tres canals que connecten l'Albufera amb el mar Mediterrani, cèlebre per oferir una de les…

La placeta més alta del poble s'aboca com un balcó natural sobre l'embassament turquesa i les serres de la Marina Baixa.

Cambres en l'alt de la paret del canyó, magatzems de gra d'època berber, vistes des de la senda del Salto.

El Cap de la Nau és el punt més oriental de la Comunitat Valenciana i el més pròxim a Eivissa, coronat per un far octogonal que entrà en…

Penya-segats verticals de 160 metres coronats per un far de 1855 i diversos miradors abocats al Mediterrani, amb el Montgó a l'esquena i la…

Castell medieval sobre la fonda del Xúquer en una senda de 8,8 km que unix els castells de Cofrentes i Chirel.

Mirador a més de 600 metres, dins del Parc Natural de la Serra Calderona, accessible en cotxe o a peu.

Mirador del parc en la senda de Las Blancas amb vista àmplia sobre la vall de Puebla de San Miguel, entre savinars dins del parc natural.

Mirador amb barana de pedra sobre el nucli antic, front al Salt de 25 m, el llit del Sellent i els tallats amb coves.

Capella-cova a 811 m sobre Altura, feta per pastors, amb esplanada i vistes a la vall. Destí de romeries tradicionals.

Mirador dalt del Raval Morisc, l'antic barri musulmà extramurs, al qual s'arriba per carrerons costeruts com el pintoresc carrer de la…

És un dels miradors de la Serra Calderona, dalt del pic dels Rebalsadors, amb vistes de 360 graus sobre el parc natural i la mar al fons.

Balcons naturals repartits pel poble, com el Mirador de la Peñeta o el de les Cuevas, abocats al canó del Túria i les seues parets de roca.

Cim de gres en forma de mola, de 565 m, a la vora de la Calderona, amb taula d'orientació de 1971. Bucle registrat: 4,42 milles, 1155 peus.

Antic molí hidràulic privat documentat des de 1415 i conservat en perfecte estat encara que no mol des de 1974.

Aquest monestir dels segles XV-XVII, als afores d'Alacant, custodia la relíquia de la Santa Faç, un drap amb què segons la tradició…

Monestir franciscà fundat per María de Luna, amb col·legi, museu i obres de Segrelles. Concertar visita.

Monestir fundat en 1388 a pocs quilòmetres de Gandia, al terme d'Alfauir.

Abadia cistercenca fundada el 15 de març de 1298 per Jaume II, temple espiritual estatutari del poble valencià.

Monestir dominic del XV Monestir dominic del XV sobre la capella dels Corporals del segle XIII, amb claustre gòtic valencià de capitells…

Excavat directament a la roca el 1556 pel pare Melchor Hierro per acollir unes religioses arribades de València, aquest diminut monestir…

Sostre de la serra de Mariola amb 1390 m, tercer d'Alacant, entre carrascar i matoll amb vistes a tres comarques.

Amb 841 metres, el Montdúver és el sostre de la Safor i un balcó natural que domina la costa des de Gandia fins a Cullera.

Gran monument d'uns 18 metres a l'avinguda del Arrabal, obra de l'arquitecte Ricardo Rosso i l'escultor Esteve Edo, la primera fase del…

Singular construcció circular de gran valor etnològic vora el pont de Marxuquera, al peu de la serra Falconera, de datació incerta…

Morella s'alça sobre un tossal, cenyida per una muralla amb torres i coronada per un castell.

Museu de belles arts instal·lat al Palau del Comte de Lumiares, una joia del segle XVIII en ple casc antic.

Muntanya de taula de 1319 m amb el poble quasi en el seu cim i vistes obertes al Maestrat i Els Ports.

Altiplà calcari de 800 metres amb tallats i voltors, reserva de caça creuada per sendes de llarg recorregut.

Parc de fauna marina i exòtica de més de 60.000 m² dedicat a la conservació d'espècies, moltes d'elles amenaçades.

Xicotet monticle al nord-est del Puig en direcció a Puçol, encara en terme municipal del Puig, de molt fàcil accés i amb àmplies vistes…

Un tossal de tot just 27 metres amb una ermita del segle XIV que emergix com una illa enmig de la mar d'arrossars de l'Albufera.

Primer museu d'Espanya dedicat al palmito, instal·lat en la Casa de la Llotgeta, una casa senyorial renaixentista de finals del segle XVI i…

Restes i torres de les muralles dels segles IX i X de la ciutat insular que els àrabs van anomenar Al-Yazira.

Muralles i portals medievals, tram d'aqüeducte i turó del castell. Vistes a la vall del Palancia.

Muralles medievals de l'antiga capital del Maestrat, d'època de Montesa. Trams en el casc històric.

Llenços conservats de la muralla medieval amb el Torreó de la Peça, entre els carrers estrets del casc antic.

El recinte emmurallat de Morella, alçat en la seua major part al segle XIV, envolta tota la vila amb diverses torres i portals que…

El cinturó de muralles que abraça el nucli antic el va manar alçar Felip II i el va projectar l'enginyer militar italià Joan Baptista…

Arqueologia local amb troballes del castell i de la vall. En el centre del poble.

Instal·lat en la Casa del Mestre Peña, un edifici dels segles XIV-XV en plena Jueria, reunix troballes íberes i romanes d'Arse-Saguntum.

Museu amb el Tresor de Villena: quasi 10 quilos d'or i uns 600 grams de plata de l'Edat del Bronze, trobats en 1963.

Museu d'arqueologia i pinacoteca en la plaça Comunitat Valenciana 1, amb material ibèric de Lucena.

Taules gòtiques i pintura de la diòcesi, amb orfebreria i teixits. Junt al claustre de la catedral.

Arqueologia des del Paleolític amb el mosaic romà dels segles IV i V de la Vil·la Petraria.

Museu vora la Costera de l'Àngel, en ple nucli històric, que reunix una donació del col·leccionista Florencio de la Fuente amb obra de…

Museu que exhibix l'obra artesanal d'Antonio Marco: minucioses cases de nines, un betlem monumental i joguets antics, tot construït a mà i…

Pintura, escultura i arqueologia, amb fons de ceràmica valenciana. Edifici modern junt al centre.

Ceràmica des de la Real Fàbrica de 1727 del comte d'Aranda. Museu de referència de la pisa valenciana.

Museu del Misteri junt a la basílica: vestits, estris i audiovisuals del patrimoni immaterial de la humanitat.

Instal·lat en diverses sales del Real Monasteri de Santa María, va ser el primer museu de la impremta d'Espanya i, segons els seus…

Guadalest té més museus per habitant que qualsevol altre poble d'Espanya, i este guarda les peces més menudes: una plaça de bous tallada en…

Museu dedicat en exclusiva als salers i pebrers: reunix més de 20.000 peces originals de tot el món, amb exemplars que van de 1800 fins a…

Unes 20.000 peces de taulell conten la indústria ceràmica d'Onda. Mostres tècniques i artístiques.

Museu de la indústria sabatera d'Elda, obert en 1992, amb maquinària, formes i models històrics.

Museu sobre la història de la xocolatera Valor, amb maquinària antiga i material publicitari, a la zona fabril.

Menut museu sobre la pesca i la marineria junt al port i el passeig marítim, complement a la visita del casc antic.

Museu etnològic inaugurat en 1995 dedicat al patrimoni mariner i saliner de Torrevieja.

Unes 300 màquines recreatives a l'antiga fàbrica Rico, jugables, del Museu Arcade Vintage obert en 2019.

Instal·lat al senyorial Palau del Cid, este museu conta la història del vi que ha fet famosa la comarca Requena-Utiel a través d'apers,…

Museu del vi valencià en La Bodega Redonda, celler del segle XIX. La història de l'Utiel-Requena, de Bobal.

Onze sales en un antic convent caputxí, amb terrissa i col·leccions de vida rural junt a l'església.

Museu en una casa urbana del segle XIX sobre la pesca, la pansa i l'artesania local, a un passeig del castell.

Un xicotet museu que rescata la vida quotidiana de pescadors i arrossers de l'Albufera, amb ferramentes antigues, xarxes i estris del llac.

Museu d'entrada lliure que recrea l'interior d'una típica casa de llaurador del segle XVIII de la zona, amb el seu rebost, cuina, forn de…

Museu internacional de titelles obert al desembre de 1997 dins del palau, amb peces de diversos països i un festival cada desembre.

Instal·lat en l'antic Reial Convent del Carme, fundat al segle XIII i municipalitzat després de la desamortització de 1836.

Museu dels dinosaures d'Alpuente, amb fòssils de Corcolilla i La Losilla. Visites per l'oficina de turisme.

Col·lecció d'art sacre instal·lada en la sagristia i les sales altes de l'església parroquial, que reunix objectes litúrgics al servici del…

Art religiós de la parròquia d'Alcalá de Chivert: orfebreria, imatges i ornaments reunits junt a l'església de San Juan.

Casa-museu construïda pel pintor Josep Segrelles des de 1940, amb més de 150 obres originals, il·lustracions de llibres i una biblioteca…

Més de 450 joguets a l'antiga fàbrica Payá: la història de la indústria joguetera d'Ibi.

Museu del paper en el xalet Villa Rosario, de 1903. Ofici paperer i molins antics, amb una col·lecció de 1300 llibrets de fumar.

Al port de Torrevieja es poden visitar per dins el submarí S-61 Delfín, l'únic submarí de l'Armada espanyola convertit en vaixell museu,…

Museu dels Moros i Cristians d'Alcoy, festa documentada des del segle XVII.

Una casa senyorial restaurada al casc antic que recorre la història d'Oliva des de la prehistòria fins al segle XVI, amb peces del…

Museu arqueològic instal·lat a l'antic Hospital de Sant Marc, edifici fundat al segle XIV per Alfons el Vell, primer duc de Gandia.

Museu de l'Edeta ibèrica i romana: peces de Mura, els mausoleus i el Tosal de Sant Miquel. Comença ací.

Museu arqueològic i etnogràfic municipal instal·lat en el palau renaixentista d'Antoni Banyuls (segle XVII), al bell mig del casc antic.

Recorre la llarga història del terme de Bocairent, des del Paleolític superior fins a l'Edat Mitjana, amb peces procedents de jaciments…

Museu municipal d'exposicions temporals inaugurat en 2015, al bell mig del centre històric de Benidorm, a la casa on hi havia l'antic…

Casa senyorial del segle XVIII al carrer Major que va ser domicili de l'il·lustrat Gregori Maians i Siscar, hui subseu del MuVIM.

Museu etnològic gratuït instal·lat en una antiga casa de llauradors de principis del segle XX: dormitoris, cuina, almàssera i quadres tal…

Museu etnogràfic que recrea els oficis i la vida quotidiana tradicional de Bocairent, una vila amb llarga tradició tèxtil i mantera.

Instal·lat a la Casa de l'Ensenyança, edifici classicista de mitjan segle XVIII, reunix una de les majors col·leccions públiques de pintura…

Museu de la ceràmica de Manises en la casa Casanova, des de la pisa daurada fins hui. Junt a Obradors.

Museu municipal amb la millor col·lecció de pisa medieval de Paterna, ofici històric del poble. Amb torre i coves.

Curiós museu al claustre del col·legi franciscà de La Concepció, amb un jardí botànic d'espècies espanyoles, africanes i americanes.

El museu municipal de Xàtiva ocupa l'Almodí, l'antiga llotja del gra construïda a mitjan segle XVI, amb façana gòtica original i un pati…

Museu de l'orxata i la xufa instal·lat en l'Alqueria El Machistre, una alqueria tradicional envoltada per l'horta d'Alboraia.

Arqueologia i etnologia locals, amb sales de la guitarra de Tárrega. Casa històrica en el poble.

Instal·lat al Baluard del Príncep, a l'edifici de les antigues escoles, este xicotet museu reunix la història marinera de Peníscola en tres…

Museu instal·lat a l'antiga església de Sant Nicolau, dedicat a les festes sexennals que cada sis anys omplin Morella de carrers engalanats…

Inaugurat en 2022 a l'antiga fàbrica tèxtil Manuel Revert, vora el riu Clariano, recorda que el triangle Ontinyent-Alcoi-Bocairent va ser…

Ocupa unes cases senyorials del carrer Tamarit (ss. XV–XVIII), salvades de l'enderroc en 1985, que comparteix edifici amb la Biblioteca…

Museu interactiu inaugurat en 2008 que explica el món de les Falles de Gandia: la creació dels monuments, la pólvora, el foc i la festa.

Obert en 2001 a la seu de la Societat de Festers, reunix el patrimoni dels Moros i Cristians d'Ontinyent: vestits de boato, música festera,…

Dedicat a les festes de Moros i Cristians de Bocairent, en honor a Sant Blai i una de les més antigues que se celebren.

Museu de paleontologia al nucli antic, vora l'església de Sant Miquel, dedicat als dinosaures trobats a la comarca d'Els Ports.

Museu creat en 2002 en l'antic convent de San Vicente Ferrer (1590).

Punt on naix el Palancia, en un canyó a què s'arriba pel PR-CV 275 des de Los Cloticos.

Naixement del riu Tuéjar amb el toll de l'assut, l'àrea recreativa de Fuente de la Saz, pistes vora el riu i el mirador del Mediodía sobre…

La font de la Coveta en la vall dels molins davall Bocairent, senyalitzada com a naixement del riu Vinalopó de 96 km.

Oratori gòtic valencià primitiu, probable del segle XIII, amb una taula medieval del Juí Final del Mestre de Borbotó.

Palau dels comtes del segle XIII, residència goticorenaixentista de Roger de Lauria.

Palau fortificat junt a la basílica, seu del museu arqueològic de la ciutat, amb restes de muralla musulmana en la base.

Es coneix com la 'xicoteta Alhambra valenciana': un palau-castell alçat sobre l'antiga fortalesa àrab, amb patis moriscos i sales que…

Palau dels marquesos construït entre 1471 i 1477 sobre muralles del segle XIII, amb tres torres quadrades i frescos barrocs.

Palau del segle XVIII en el carrer Reloj. L'edifici civil principal del poble del canyó.

Palau-fortalesa dels segles XVI i XVII, gòtic-renaixentista amb quatre torres, hui casa consistorial.

Palau de cap a 1780, reformat en 1850, amb taulelleria valenciana del XVIII i cuina de taulells. En ús municipal des de 1993.

Antiga residència dels vescomtes de Chelva sobre el castell musulmà, de finals del segle XIV, en el centre.

Palau gòtic del segle XV alçat sobre l'antiga fortalesa islàmica i declarat Monument Històric-Artístic Nacional en 1982.

Edifici dels segles XV-XVIII vora els porxets de la Plaça Major, actual seu de l'Ajuntament d'Ontinyent.

El palau gòtic de la família Borja guarda més de 500 anys d'història, amb sales com el Saló de Corones i la Galeria Daurada.

Palauet del segle XIX de la fàbrica de mosaic Nolla, restaurat i visitable.

Gola de presa del segle XVII sobre l'Amadorio amb passarel·la de taulons en el tallat, dos miradors i ruta circular de 9,5 km.

Prat amb taules de pícnic junt a un tram mans del Millars, en el cens oficial de bany.

Tres tolls encadenats del Sellent a Bolbaite, amb pont de fusta, pícnic i el Gorgo Cadena de 25 m; consulta l'accés abans d'eixir.

Espai protegit declarat en 2007 que abasta unes 538 hectàrees de les Hoces del riu Túria, on l'aigua ha tallat un canó espectacular de…

Paratge natural d'unes 17 hectàrees a l'extrem nord de la platja de La Mata, un dels últims vestigis del sistema dunar que cobria esta…

Paratge natural municipal d'unes 560 ha a la muntanya de Gandia, protegit per la Generalitat des de 2004, amb sendes, pinedes i un centre…

Als peus del castell, estos jardins s'assenten damunt dels baluards defensius alçats al segle XVI per a repel·lir els atacs dels pirates…

Gran parc urbà d'unes 19 hectàrees enfront del mar, a l'eixida sud de la ciutat, amb més de 7.000 palmeres.

Gran parc lineal d'estil neoclàssic dissenyat per l'arquitecte Ricardo Bofill, que separa el nucli antic de la ciutat moderna.

Un dels espais de major valor ambiental de Burjassot, una pineda mediterrània d'uns 33.000 m² que conserva vegetació autòctona original al…

Parc esglaonat al vessant del monte Benacantil, just davall del castell de Santa Bàrbara.

Antiga granja i estació agronòmica del segle XIX convertida en parc públic de Burjassot, amb la Casa de la Cultura, velles estacions de…

Aiguamoll protegit d'unes 1.250 ha entre Oliva i Pego, d'aigües excepcionalment netes.

Més de 7.700 hectàrees protegides amb 12 quilòmetres de costa verge, cales amagades, penya-segats i la talaia de la Torre Badum sobre el…

Parc natural marítimo-terrestre que s'estén entre Benidorm, l'Alfàs del Pi i Altea, protegit des de 2005 com el primer parc…

Un dels parcs urbans més estimats de Torrevieja, amb un gran llac central el contorn del qual reproduïx el mapa d'Europa com a símbol…

Parc municipal al costat del riu Bunyol i punt de partida habitual de les rutes de senderisme de la comarca.

El llac més gran d'Espanya, envoltat d'arrossars i de les pinedes de la Devesa del Saler; ací es va inventar la paella.

Gran serra protegida de carrasques, reductes de teix i neveres, amb centre d'interpretació i rutes senyalitzades a l'interior.

El parc natural més extens de la Comunitat Valenciana (més de 31.000 ha), repartit entre Requena, Venta del Moro i Villargordo del Cabriel.

Parc natural de 3.743 hectàrees amb dos grans llacunes salades: la de Torrevieja, d'un sorprenent color rosa produït per l'alga…

Massís protegit entorn del cim de 1.813 m, amb el santuari de Sant Joan en la base. Neu a l'hivern i accés per Vistabella.

El gran corredor verd metropolità que seguix el riu Túria viu, riu amunt de la ciutat, amb quasi 5.000 hectàrees de pineda, soto fluvial i…

El parc aquàtic més pròxim a València: està al costat del centre comercial Bonaire a Aldaia, a uns 20 minuts del centre.

És l'església més antiga i important de Torrevieja, alçada davant del mar a la plaça de la Constitució.

Situada al cor de l'històric barri de San Roque, un dels barris mariners amb més solera de Torrevieja, aquesta parròquia és el centre…

És l'única església del poble pesquer d'El Palmar i l'única de tota la diòcesi de València dedicada al Niño Jesús, una devoció que naix el…

Coneguda afectuosament com la "Catedral del Mar", aquesta parròquia va nàixer com una humil ermita marinera la primera pedra de la qual es…

Passeig lineal de 10,5 km (2:45 h) per la vora esquerra del Cabriel, des de la sénia fluvial del segle XVIII fins al caseriu de Caballeros.

Tram mans de l'Ebrón en l'assut de Torrebaja, amb xops i àrea de recree en la vora dreta. El riu recorre 21 km des de Tormón fins al Turia.

Un conjunt subterrani de sitges excavades des de 1573 per a emmagatzemar el blat que proveïa la ciutat de València, declarat Monument…

Arc natural de pedra sobre la Vall de Gallinera, en ruta oficial de dificultat mitjana de 7,5 km per poble abandonat.

Gran roca de forma peculiar lligada a la llegenda local: es diu que Samsó va apostar que podia llançar-la amb un sol dit des del castell de…

Una ciutat emmurallada sobre un penyal envoltat de mar, coronada pel castell on va viure el Papa Luna.

Sostre de la província amb 1558 metres en l'extrem oriental del Prebètic, amb sendes senyalitzades sobre les valls de la Marina.

Cim més alt de la Serra d'Espadà amb 1106 m, aconseguit des del collado de la Nevera amb vistes àmplies sobre tres comarques.

Poblat ibèric fortificat en la cresta de Sierra Martes amb visites guiades i vistes àmplies sobre les valls del Magro i el Xúquer.

Sostre del massís del Caroche de 1126 m, pujat per una senda homologada de 19 km des de Bicorp amb 1115 m de desnivell pel bosc del…

Cim de 1060 m de Sierra Martes amb microreserva de flora de 17,70 ha i vistes a la costa i a l'interior.

Cim de 1.054 m sobre Xelva amb santuari medieval, bosc dens d'Alcotas i mirador sobre la vall. Ruta circular llarga de dia complet.

Cim boscos de 1069 m sobre Aín, amb sureres i mirador, en la serra de 51 km entre tres comarques.

Sostre del parc de las Hoces del Cabriel a 1041 m, amb vistes a la serra del Rubial, la depressió del Cabriel i la plana manxega.

Abrics amb art rupestre llevantí declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1998, a la masia de Morella la Vella, a uns 6 km del…

Una de les places més fotogèniques de Morella, al final del carrer Blasco de Alagón i vora el portal del mateix nom, amb façanes blanques i…

Inaugurada en 1843, és la plaça de bous més antiga de la Comunitat Valenciana, excavada del tot en la roca viva d'un tossal.

Una de les places amb més encant del nucli històric, presidida per la Font de la Trinitat, font gòtica de 1403 considerada la més antiga de…

Plaça major medieval porticada, amb la resta de la torre Motxa. Carrers del casc al voltant.

Cor de la vida pública des del segle XVI, s'aboca al peu de la muralla sobre el barranc de Sant Jaume-Almaig.

Llarg arenal semiverge d'uns 3,2 quilòmetres a l'extrem nord del litoral de Sagunt, on es combinen trams d'arena i grava vora dunes amb…

Platja verge al nord del passeig urbà, una raresa a la costa valenciana per conservar quasi intacte el seu sistema dunar i no tindre…

Platja d'arena daurada a l'extrem sud del litoral d'Oliva, vora la desembocadura del riu Bullent i la marjal de Pego-Oliva.

Platja d'arena daurada i fina al litoral saguntí, recolzada per un cordó de dunes naturals amb flora autòctona.

A un pas del passeig atapeït de la Platja Nord, esta platja verge de tres quilòmetres s'amaga darrere d'un cordó de dunes vives sense ni un…

Xicoteta platja urbana d'uns 120 metres amagada entre les dos grans, al peu del tossal de Canfali i vora el nucli antic.

Una de les poques platges d'arena fina del Parc Natural de la Serra d'Irta, en plena costa verge al sud de Peníscola.

Un arenal curt i discret al sud de Gandia, separat del món per un cordó de dunes baixes amb vegetació mediterrània i arrecerat per la…

L'única platja no urbanitzada del litoral d'Alboraia, al seu extrem nord, entre la desembocadura del barranc del Carraixet i la Patacona.

Platja de riu en el Túria amb berenador i entrada accessible, el punt de bany més concorregut del poble a l'estiu.

Plaça central i cor social de Chulilla, presidida per l'Ajuntament i l'oficina de turisme, amb la seua font, els seus bars i comerços.

El cor i nucli original d'El Palmar, junt a l'església, on es van alçar les primeres barraques del poble.

Plaça de bous del segle XIX, amb museu taurí.

Poblat ibèric emmurallat en el turó del Tos Pelat, descobert en 1920. Restes a l'aire lliure.

Poblat edetà fortificat en la CalderonaPoblat edetà fortificat en la Calderona. S'hi arriba a peu.

Xicotet pont de pedra de carreu amb un sol arc, que durant segles va salvar la séquia de Vera en el camí entre Alboraia i la costa.

Este pont de pedra del segle XVI, alçat cap al 1520 damunt del barranc del Clariano, és el símbol d'Ontinyent.

Coneguda com la xicoteta Venècia valenciana, esta urbanització marinera té canals navegables entre casetes pintades de colors vius a…

Estret portal obert en la roca viva i fortificat a l'Edat Mitjana, que és l'única porta d'accés al recinte emmurallat del nucli antic, dalt…

Porta de la muralla vora el port, que el papa Luna va manar obrir cap a 1414 per a dotar la fortalesa d'un accés des de la mar; a la clau…

Primera porta cristiana oberta a la muralla d'Ontinyent en 1256; donava accés a la plaça del Castell o de Sant Roc, on se celebrava el…

Successió de bassals d'aigua clara excavats en la roca pel riu Clariano als afores d'Ontinyent.

Toll fondo del Millars al peu de Vallat, vora el Salt de l'Aigua i la font de La Salud.

Bassa natural d'aigües ferruginoses, molt riques en sals de ferro, considerada un autèntic balneari natural a l'aire lliure.

Davall del vessant del Benacantil, vora l'entrada del parc de l'Ereta, s'amaguen uns aljubs del segle XIX excavats a la roca que en la…

Antiga presó instal·lada a la planta baixa de la Casa de la Vila, l'ajuntament gòtic del segle XIV vora el carrer Blasco de Alagón.

Tolls i salts menuts en la capçalera del Polop, amb berenador i senda senyalitzada dins d'un paratge municipal.

Estrets del Serpis en la via verda de l'antic tren: túnels, assuts i fàbriques d'anada i tornada, senzills. Porta frontal. Porta frontal.

El gratacel més alt de Benidorm i l'edifici residencial més alt de la Unió Europea: dues torres bessones de 47 plantes unides a dalt per…

Monestir-fortalesa que va manar alçar Jaume I al segle XIII per a custodiar la venerada imatge de la Mare de Déu del Puig, patrona del…

Dos galeries subterrànies construïdes davall del Mercat Municipal durant la Guerra Civil per a protegir la població dels bombardejos, hui…

Refugi antiaeri de 1938 baix el parc de Cervantes. Galeries subterrànies visitables que recorden els bombardejos que va patir Alcoy en la…

Complex de trinxeres, búnquers, túnels i nius de metralladora que formava part de la línia defensiva republicana de la 'Immediata', la més…

Vila medieval de l'interior, famosa pel seu vi i pel Barri de La Villa, amb un laberint de coves excavades en època musulmana davall de les…

Restes de l'alcassaba musulmana i els seus murs entre les cases del casc, bé d'interés cultural. Passeig urbà.

PR-CV 131.9 homologat (19,9 km, 6 h) des de l'aldea de Sesga pels barrancs de la Vall del Agua i Vallurgo.

Dos ponts penjants de taulell de fusta i cables d'acer que travessen el canó del Túria, hereus dels passos que van obrir els "pantaners"…

Ruta circular de 7,1 km des dels parcs de Bunyol fins a la Cueva Turche, pel parc fluvial i les seues fonts.

Sala del consell de 1620, lloc històric de tractes i reunions al casc antic junt a l'església.

Antiga salina de 41 hectàrees en el nucli urbà, amb 173 espècies d'ocells, flamencs i cames-llargues.

El Sellent cau 25 m vora Xella, la cascada més alta de la comarca, amb senda fluvial, antiga central elèctrica i toll als seus peus.

Impressionant estretament del canó del Túria, d'uns 160 m de profunditat i tot just 10 m d'amplària, el punt més angost de les Hoces.

Salt de 60 metres al canyó del Xúquer per senda aspra del castell; el toll dóna per a remullar-se, no per a nadar.

Santuari de la patrona de Morella, situat en un paratge boscós del terme municipal i lligat a la històrica romeria del Sexenni que la baixa…

Restes d'un santuari d'èpoques ibera i romana en un cap sobre la mar, junt a la torre de guaita de la Malladeta.

Santuari dedicat a la patrona de Peníscola, la Mare de Déu de l'Ermitana, alçat entre 1708 i 1714 en estil barroc sobre una antiga capella…

Església de l'antic convent de predicadors dominics amb la imatge medieval de la patrona i pintures murals.

Santuari d'estil neobizantí construït entre 1891 i 1897 al capdamunt del tossal, vora el Castell de Cullera, amb un cridaner campanar…

Santuari del segle XVI en la serra, de la patrona d'Utiel. La capella de la muntanya del poble del vi.

Santuari del segle XVIII a un quilòmetre del casc, amb camaril rococó datat en 1770.

Santuari dalt de la Muntanyeta del Salvador, construït entre 1927 i 1966, amb vistes sobre Alcira i la Ribera.

Santuari modernista de 1918 a 1946, obra de José Sala Sala, junt al castell de la Mola amb vistes àmplies.

Senda vora el Bohílgues des d'Ademús, entre tolls, salts d'aigua i molins fariners dempeus, amb ocells de riu i de roca.

Teatre-auditori municipal inaugurat en 2002, principal referent cultural d'Aldaia, amb un aforament de 713 localitats i un ampli escenari…

Teatre municipal alçat a principis del segle XX com a saló d'actes de l'Ateneu, vora la seu de la Societat Agrícola Industrial d'Alboraia.

Principal teatre de la ciutat, inaugurat en 1847 segons projecte de l'arquitecte Emilio Jover Pierron.

Teatre municipal de Gandia, alçat en 1921 sobre el solar de l'antic Teatre Circ i dedicat al compositor valencià José Serrano, autor de…

Teatre construït entre 1914 i 1925, dedicat al compositor Ruperto Chapí. Escenari principal de la ciutat.

Teatre històric del segle XIX, de façana clàssica, en el casc. Programa obres i concerts tot l'any.

Teatre construït en 1945 segons plànols de l'arquitecte valencià Joaquín Rieta, sobre l'antic Teatre Circ de 1902, i rehabilitat per…

Teatre del segle I excavat en el vessant del castell, va ser el primer monument declarat d'interés nacional a Espanya (1896) i encara hui…

Teatre valencià d'estil art déco construït en 1934-1935 segons plans de Juan Guardiola.

Santuari i termes romanes d'Edeta musealitzats, el major conjunt de la Llíria romana. Amb el museu MALL.

Gran parc d'atraccions inaugurat l'any 2000, inspirat en les antigues civilitzacions de la Mediterrània.

Tolla blava en la capçalera del Vinalopó, junt a la Font de la Coveta, en un bucle senzill. Més plena a principis d'estiu.

Torre àrab junt a l'ermita de Sant Miquel, monument declarat i segon bé protegit de la vila després del castell.

Recia torre de vigia de planta circular i nom d'origen àrab, enfilada damunt d'un penya-segat de quasi 100 m al bell mig del Parc Natural…

Torre de guaita de la costa declarada bé d'interés cultural, part de l'antiga línia defensiva de la badia, prop del centre al vessant.

Alqueria islàmica excavada amb torre de 16,5 metres, abandonada després de la pesta de 1348. S'hi arriba per camí rural.

Torre guaita de 1580, de 25 metres, que guardava l'entrada de la vall de Morvedre. Vista exterior.

Torre de guaita cilíndrica del segle XVI que el duc de Gandia va manar alçar per a albirar els pirates berberescos, vora la desembocadura…

Esta torre de guaita de planta troncocònica s'alça en primera línia de la platja del Puig, vora el passeig marítim, construïda en la segona…

Torre funerària romana del segle II, també dita Torre de Sant Josep, rar monument romà conservat a la zona.

Coronant el Calvari, al costat de l'ermita de Sant Josep, es conserva esta torre vigia d'origen islàmic del segle IX, de planta quadrada,…

Torre almohade dels segles XII i XIII a la vora del centre, una de les construccions més antigues de la ciutat.

Torre cilíndrica del segle XVI, una de les quatre torres de cantó que defenien el castell-palau dels Centelles, comtes d'Oliva des de 1449.

Torre de guaita de la costa declarada bé d'interés cultural, a la carretera del litoral cap a Calp, una de les dos torres protegides de la…

Torre talaia vora la platja de La Mata, alçada per a defendre l'antic embarcador de sal davant els atacs de corsaris.

Torre islàmica del segle XIII de planta quadrada i forma troncocònica, situada al vessant del tossal del castell front al Barri del Pou;…

Torre de guaita renaixentista, monument declarat junt a la platja a l'extrem de mar del corredor de Valldigna.

Torre de guaita del segle XVI situada a l'extrem sud del Parc Natural de la Serra Gelada, dins del terme de Benidorm.

Torre de vigilància medieval d'origen islàmic (probablement del segle XI) que corona l'Alt de Mariola, al bell mig de la Serra de Mariola.

Torre d'origen àrab amb escuts i inscripcions, símbol de Paterna sobre el barri de coves.

Esta torre de vigilància de planta quasi quadrada fou alçada entre els segles VIII i IX en època andalusina amb pedra i tàpia revestits de…

Torre de guaita del segle XVI en primera línia del passeig marítim. Dins funciona un menut museu sobre la costa.

Alçada entre els segles VIII i IX, esta torre de planta quadrada de tàpia revestida de calç formava part del sistema d'alerta i vigilància…

La torre defensiva que dóna nom i imatge a tot el poble: 22 metres d'altura sobre la Plaça Major, construïda en el segle XIII amb tècniques…

Torre dels segles X-XI, d'origen taifa, que hui acull un xicotet museu. Parada del casc d'Aras.

Torre de guaita del segle XVI als penya-segats de les Rotes al sud de la vila, una de les torres que guardaven esta costa.

Torre de vigia d'uns 20 metres alçada en 1577, en temps de Felip II, junt a la desembocadura del Xúquer per a defendre la costa dels atacs…

Torre talaia costanera dalt del cap Cerver, l'origen de la qual es remunta a inicis del segle XIV per a alertar dels atacs de pirates…

Torre de guaita del segle XVI en la costa, al sud del casc. Part de la defensa històrica del litoral.

Al bell mig del nucli antic, al Cantó de la Torre, s'alça esta torre defensiva d'origen islàmic del segle IX construïda amb tàpia i morter…

Torre mudèjar exempta de 1634, única en la Comunitat Valenciana. Es puja amb visita guiada, amb vistes a la vall del Palancia.

Torre musulmana del segle XIII integrada en el palau dels Borja i restaurada en els anys noranta. Parada de la Ruta dels Borja.

Les dues torres emmerletades del segle XIV que flanquegen la porta principal de la muralla de Morella estan unides per un pont que enllaça…

Jaciment arqueològic dalt del tossal que tanca la platja de Ponent, declarat Bé d'Interés Cultural en 2023.

A 785 metres d'altitud, a la capçalera del barranc de la Nevera, es conserva este pou de neu circular construït en 1706 amb una capacitat…

Dos espais musealitzats que mostren la Sagunt romana davall el nucli antic.

Museu municipal amb arqueologia des d'època fenícia fins a la romana més col·leccions de pesca i marineria, en un edifici modern.

Vila medieval emmurallada sobre la roca: portes, torre d'Alhama, església de la Piedad i casa consistorial.

Vil·la modernista de 1911 en la colònia de Las Villas, front a la mar. Recorda els estius de la burgesia de fa un segle.

Meandre del Palancia que tallà un amfiteatre de roca davall el castell de Jérica.

Ciutat de carrers senyorials, fonts i palaus a la comarca de la Costera, bressol dels papes Borja.

Palau visigot les pedres tallades del qual omplin el MuPla del castell. Es veu la zona i després les peces.